Rússia rebaixa l’amenaça d’una agressió militar a Ucraïna, malgrat mantenir una forta presència militar prop de la seva frontera. “No tenim intenció d’envair Ucraïna”, ha assegurat aquest dilluns el viceministre rus d’Exteriors, Sergei Ryabkov després d’una reunió de vuit hores a Ginebra amb la vicesecretaria d’estat dels EUA, Wendy Sherman.
La representant nord-americana ha assegurat que la trobada ha estat “intensa” i “concreta”, tot i que no s’ha arribat a cap acord, com ja s’esperava. El principal punt de fricció ha estat la possibilitat que Ucraïna entri a l’aliança militar atlàntica, l’OTAN. El règim de Vladímir Putin reclama “garanties vinculants” que això no passarà perquè ho considera una qüestió de “seguretat nacional”.
“Per a nosaltres és absolutament imprescindible assegurar-nos que Ucraïna mai esdevingui membre de l’OTAN”, ha remarcat Ryabkov en una atenció als mitjans.
Per contra, els Estats Units veu innegociable el vet. “No permetrem que ningú acabi amb la política de portes obertes de l’OTAN”, ha avisat Sherman. Amb tot, les dues parts s’han mostrat disposades a tornar-se a reunir per abordar el conflicte.
La trobada entre Ryabkov i Sherman enceta una ronda de converses diplomàtiques que continuarà dimecres amb l’OTAN i dijous amb l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), l’única en la qual està previst que hi participi Kíev. No es preveu que la Unió Europea mantingui cap trobada bilateral amb el Kremlin per discutir la seguretat a la regió.
El conflicte entre Rússia i Ucraïna
Les tensions entre Rússia i Ucraïna es remunten al 2014, quan els ucraïnesos van destituir el llavors president Víktor Ianukóvitx, entre altres coses, per rebutjar un acord d’associació amb la UE. Poc després, Rússia annexionava Crimea i s’iniciava una rebel·lió prorussa al Donbas, a l’est d’Ucraïna. Gairebé vuit anys després encara continuen els enfrontaments en aquest territori, tot i que fins fa pocs mesos es considerava un conflicte de baixa intensitat.
Des de la tardor del 2021, Ucraïna veu amb preocupació el desplegament d’un gran nombre de tropes russes a la frontera pròxima al Donbas, mentre que a Washington temen que les forces de Putin repeteixin la incursió del 2014.
Què demana Putin?
A desembre, el Kremlin va posar sobre la taula les seves exigències. Putin vol que els Estats Units i els seus aliats europeus aturin totes les seves activitats militars a Europa de l’Est i l’Àsia Central, dues zones que veu “d’interès vital”. La proposta russa planteja que l’OTAN garanteixi la fi de l’expansió cap a l’est i la fi de la cooperació militar amb les exrepúbliques soviètiques. En particular, demanen que es veti l’entrada d’Ucraïna a l’aliança atlàntica.
