El portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha sortit en defensa de la reforma del Codi Penal pactada entre el seu partit i el govern espanyol, format pel PSOE i Podem, la qual malgrat tenir per a objectiu despenalitzar el referèndum de l’1-O, ha acabat jugant en contra dels líders independentistes jutjats, després que el Suprem resolgués les revisions de les sentències del judici del procés. El tribunal espanyol, fins i tot amb l’eliminació del delicte de sedició, que comportava la pena més gran, ha optat per continuar avançant en la via de la repressió i mantenir les penes de presó i d’inhabilitació per a Junqueras, Turull, Romeva i Bassa. Tanmateix, Rufián ha defensat que la reforma no estava pensada per a aquesta generació ni per a generacions passades sinó per a futures: “No podem ni canviar al PSOE ni al poder judicial d’aquest país”, ha dit.
Sobre la revisió del Suprem, Rufián ha remarcat que part de la judicatura “ha declarat la guerra a una part del govern, a unes idees i a uns partits” i, per tant, “no sorprèn”; el passat dilluns, quan va fer-se pública la interlocutòria, ERC va acusar el Suprem de dur a terme un “cop a la democràcia”, ja que la resolució deixava “en paper mullat” el paper del legislador. El portaveu republicà ha defensat que el que pot fer el legislador és “tractar de posar-los-ho difícil” i ha afirmat que encara queda recorregut a la justícia europea, igual que defensa Jordi Sànchez.
Pel que fa a les declaracions dels socialistes, que celebraven que el Suprem els donés la raó perquè confirmava que els fets del 2017 continuen sent un delicte a ulls de la injustícia espanyola, Rufián ha dit que “el PSOE fa de PSOE”.
No obstant això, el portaveu d’ERC al Congrés ha reivindicat la via del diàleg i ha retret a la dreta que la presó i la repressió no han servit de res. A la vegada, també s’ha dirigit a part de l’independentisme per defensar l’aposta per la negociació. “Mai és inútil dialogar. A qui no li agradi, que ajudi”, ha reblat el portaveu d’ERC, tot criticant que hi ha polítics que es comporten “com si fossin espectadors”.
