Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024
Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024

Roc Blackblock pinta un mural per reclamar que la comissaria de Via Laietana esdevingui un espai de memòria

|

- Publicitat -

L’artista urbà Roc Blackblock pinta una doble lona a la plaça d’Antonio López – Idrissa Diallo per reivindicar que la comissaria de la Via Laietana esdevingui un espai de memòria. El mural s’inspira en la figura d’una víctima de la repressió a la Prefectura franquista, i es penjarà demà a la façana de Comissions Obreres del mateix carrer, coincidint amb la jornada ‘Via Laietana: impunitat o memòria’, organitzada per l’Ateneu Memòria Popular.

Publicitat

La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola, amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries, del projecte Art Públic i Memòria de la Universitat de Barcelona (UB), i del mateix Ajuntament de Barcelona.
Roc Blackblock ha dibuixat aquest matí la figura de Tomasa Cuevas, en representació de “totes les víctimes” de repressió i tortures a la comissaria de la Via Laietana. “També és una dona que va fer molt per recuperar la memòria de la gent que va lluitar contra el franquisme”, destaca l’artista per explicar la seva elecció.

El mural té dues cares. D’una banda, el rostre de Cuevas acompanyat per una constel·lació de noms de persones represaliades en aquesta comissaria. A l’altre cantó, Blackblock ha volgut il·lustrar-hi la “foscor” i la “impunitat” del que passava a la Prefectura amb el mateix perfil de Tomasa Cuevas, però pintat de negre i com si fos una fitxa d’ingrés policial, en aquest cas rodejada per noms que recorden formes de repressió i de tortura.

L’acció artística de Roc Blackblock i les entitats implicades vol convertir durant el dia d’avui la plaça d’Idrissa Diallo en un espai de denúncia “de les impunitats i tortures que es van viure” a la Prefectura de policia de la Via Laietana. Amb aquest motiu, i amb l’ànim que la comissaria cessi la seva activitat i esdevingui un espai de memòria, l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB i el projecte Art Urbà i Memòria de la Universitat de Barcelona han instal·lat a la plaça una estructura temporal de 2,5 metres per 3,0 sobre el qual l’il·lustrador ha realitzat el seu mural.

Et pot interessar  Marlaska rebutja traslladar la policia espanyola de l'edifici de Via Laietana perquè la seva "tasca diària de fa anys" ja "resignifica" l'edifici

La iniciativa forma part del projecte Murs de Bitàcola, en el marc del qual Blackblock ha pintat ja diversos murals en parets i edificis significatius d’arreu de Catalunya i més enllà, com a manera de recordatori o reivindicació d’activitats i fets històrics que hi ha succeït.

A més, l’acció coincideix amb la jornada ‘Via Laietana: impunitat o memòria?‘, organitzada per l’Ateneu Memòria Popular. Aquesta tanda de debats tindrà lloc el dissabte al matí a l’Espai Assemblea de Comissions Obreres i durant aquest cap de setmana el mural quedarà exposat a la façana de l’edifici.

A la jornada de debats del dia 11 hi intervindran persones especialistes que han tractat la impunitat del franquisme, com ara l’historiador Manel Risques; el col·laborador del Centre de Documentació del Nacionalsocialisme a Colonia (EL-DE Haus), Rainer Stach, i l’historiador Luis Farinha, fundador del Museu d’Aljube de Lisboa; representants de víctimes, com Maribel Ferrándiz Blas i Josep Ferrániz Blas; i les autoritats Quim Clavaguera, secretari general del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona.

Des de fa anys, la Prefectura de policia de la Via Laietana s’ha convertit en un dels eixos centrals de la demanda i la reivindicació d’associacions memorialistes i d’entitats de tota mena per tal que aquest espai es converteixi en un lloc de memòria democràtica, “en un lloc on s’expliquin els costos i sacrificis que molta gent va patir per haver pres la decisió d’enfrontar-se al franquisme”. “Tortures, vexacions, pallisses, amenaces, coaccions eren algunes de les pràctiques habituals en aquest espai, pràctiques que van quedar impunes”, sostenen els impulsors de l’acció artística i les jornades.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut