Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024
Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024

Riba demana “contundència” a Brussel·les davant el ‘Catalangate’: “Públicament s’està sent molt tou”

|

- Publicitat -

L’eurodiputada d’ERC Diana Riba reclama a la Comissió Europea “contundència” amb Espanya i la resta d’estats en què s’ha espiat amb programaris com Pegasus. “Políticament s’ha fet molt poc”, assegura Riba, tot subratllant que l’executiu comunitari està sent “públicament molt tou” amb els països on s’ha espiat opositors polítics, periodistes o activistes, entre d’altres. L’eurodiputada d’ERC, que és vicepresidenta del comitè de l’Eurocambra que investiga l’ús de Pegasus a la Unió Europea (UE), també critica la manca de resposta del govern espanyol sobre el ‘Catalangate’ i avisa que l’Estat utilitzarà “tots els mitjans” per evitar “la foto amb Polònia i Hongria”. “Sabem que hi ha moltes pressions perquè l’Estat no vol la foto”, diu.

Publicitat

Malgrat que el comitè ha descartat per ara una missió a l’Estat, l’eurodiputada republicana subratlla que “Espanya està al costat de Polònia i Hongria com a governs que espien els seus ciutadans i opositors polítics, com també ho està Grècia”. “Poden fer tot el que tenen a les seves mans per obviar una foto en una visita, però no es pot obviar que el ‘Catalangate’ és el cas més greu a Europa”, subratlla Riba.

Segons la vicepresidenta del comitè que investiga Pegasus, les institucions europees estan “esverades” pels casos d’espionatge i, malgrat considerar que la seva resposta ha estat “dèbil”, també remarca que són els estats els que han de donar explicacions. “Ells intenten fer la seva feina i una altra cosa és que els estats s’hi posin o no bé a respondre les necessitats de la Comissió Europea”, diu Riba.

“No s’està sent contundent perquè al final les institucions europees estan reforçades i manades pels estats membre, que són els que estan espiant però alhora són també els espiats. Tot aquest complex, si surt tot a la llum pública, és un escàndol majúscul que està fent que no s’estigui sent tan contundent com ens agradaria”, argumenta.

Amb Espanya sent l’únic estat que no ha respost la petició d’informació de la Comissió Europea sobre l’espionatge, Riba lamenta la manca d’explicacions del govern espanyol. “(El ‘Catalangate’) és un cas que preocupa molt per la seva magnitud, perquè és el més gran dins d’Europa i no estem veient cap resposta per part de l’Estat. Només veiem paraules”, critica.

En aquest sentit, l’eurodiputada republicana confia que el viatge de l’eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, a Madrid contribueixi a “esclarir” el ‘Catalangate’. “És un viatge molt important pel comissari. No deu entendre per què no rep una resposta oficial per part del govern espanyol”, remarca tot assenyalant que l’espionatge fa “trontollar” els valors europeus i “l’estructura política per exercir políticament els drets”.

Et pot interessar  'Surveilled', el documental d'HBO que exposa les vergonyes de l'Estat espanyol a partir del 'Catalangate'

Reynders es troba des d’aquest dimecres i fins divendres a Madrid. Un dels objectius de la visita és desencallar el bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial, però també aborda amb les autoritats espanyoles l’espionatge amb Pegasus.

El “biaix polític” al comitè

Al comitè de l’Eurocambra per investigar l’ús de Pegasus, Riba admet dificultats per esclarir els casos d’espionatge perquè estan “molt marcats” pels dos grans grups parlamentaris, el Partit Popular Europeu i els socialdemòcrates de l’S&D. “Ens estem trobant al comitè que els del mateix color polític dependent de l’estat que es vol investigar tenen una actitud o una altra”, subratlla. Per exemple, diu l’eurodiputada, a Grècia l’S&D vol investigar l’espionatge perquè “són els espiats” en formar part de l’oposició, però és contrari a fer-ho a l’Estat, on governen i “són els que espien”.

“No podem estar totalment d’acord en fer viatges i gastar recursos en el cas de Grècia i no fer-ho en el cas de l’Estat espanyol”, diu Riba, que denuncia un “biaix polític” en les decisions dels grups del comitè.

Al comitè tot depèn de les majories polítiques, també l’informe final que aprovarà al final del seu mandat. L’eurodiputada d’ERC admet un “risc” que les conclusions finals se centrin massa en Polònia i Hongria. “A l’Eurocambra li és molt fàcil assenyalar Polònia i Hongria”, remarca.

A l’octubre farà sis mesos que es va constituir el comitè de l’Eurocambra per investigar Pegasus. Complirà així la meitat del seu mandat, que es podria allargar fins a sis mesos més. La possibilitat que una delegació d’eurodiputats viatgi en una missió a Espanya, segons Riba, no depèn de si s’amplia o no la durada del comitè, des del qual es va argumentar que no hi havia temps per una visita a l’Estat. “La missió a Espanya es farà si hi ha voluntat política”, afirma l’eurodiputada d’ERC, que remarca que “cada cop té menys sentit no fer-la”.

Sobre la tasca del comitè, Riba considera que va “a ritme”. Ara bé, per les conclusions encara caldrà esperar al final. Sobre la taula del comitè hi ha, per exemple, apostar per una moratòria a la UE en l’ús de programaris com Pegasus o per la seva prohibició. Una de les dificultats que es pot trobar el marc legal europeu que es vol impulsar és que topi amb la seguretat nacional, competència dels estats. “No pot ser que sigui un sac perquè els estats l’utilitzin pel que necessitin”, conclou Riba.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut