Vuit mesos i cinc reunions després que el govern espanyol portés per primera vegada al Consell de la Unió Europea l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera a la UE, l’afer continua estancat. Amb l’inici de la campanya de les eleccions europees, però, el debat tornarà a revifar per ser un dels temes que més es comentaran en les pròximes setmanes a Catalunya. En les últimes trobades a nivell dels 27, l’Estat ha reiterat que es tracta d’una qüestió “d’identitat nacional” i ha presentat diversos documents per esvair les reticències que han mostrat alguns dels estats membres. Des del govern espanyol asseguren que la comprensió entre els socis comunitaris “és cada vegada major”. Malgrat tot, l’oficialitat continua sense terminis definits.
El govern espanyol va traslladar la qüestió per primera vegada a les institucions europees el setembre de l’any passat, en plenes negociacions per la investidura de Sánchez i coincidint amb el semestre de la presidència espanyola al Consell de la Unió Europea. Després d’un primer debat “constructiu”, la votació prevista per aquella jornada sobre l’oficialitat es va ajornar pels dubtes que havien expressat una bona part dels socis europeus.
Des de llavors, l’executiu espanyol ha intentat convèncer els més escèptics. Al novembre, Espanya va presentar un memoràndum on s’incloïen una sèrie de condicions per evitar que altres llengües poguessin utilitzar el cas català per demanar l’oficialitat. En paral·lel, l’Estat va mostrar la seva predisposició a assumir tots els costos econòmics de la mesura i calmar així els dubtes de països com Suècia, que els consideren “massa elevats”.
Malgrat els esforços del govern espanyol, no tots els estats han mostrat plena predisposició a avançar en la qüestió. Sense anar més lluny, en l’última reunió de ministres d’Afers Exteriors en què es va abordar l’oficialitat del català -el darrer mes de març-, estats com Finlàndia van verbalitzar el teu temor a “possibles repercussions” dins el seu territori per part d’altres llengües minoritàries.
Anteriorment i en la mateixa línia, altres països com Lituània també van manifestar els seus dubtes, esgrimint l’argument que l’oficialitat del català desencadenaria “una onada de peticions” similar per incloure més llengües.
I més enllà de les declaracions dels últims mesos, el consens entre els estats és que calen dos informes per fer nous passos. Per una banda, una anàlisi de la Comissió Europea que posi xifres al cost de l’oficialitat. L’únic avenç que s’ha fet en aquest sentit és l’elaboració d’un document preliminar que xifrava en 132 milions d’euros el cost anual de fer oficials el català, el basc i el gallec, tot i que estava basat en càlculs que es van dur a terme l’any 2015 pel gaèlic i que, segons el Govern, “no es pot considerar un informe definitiu”. I per l’altra, cal un informe que vingui dels serveis jurídics del Consell per avaluar si la modificació que proposa l’Estat s’ajusta al dret de la Unió.
Aquest darrer document és precisament el que reclamen els estats per poder disposar d’una fotografia més acurada i avaluar el futur de la iniciativa. No obstant això, Espanya encara no ha demanat formalment cap informe al Consell i, per tant, sense la petició no es preveu que es torni a abordar la qüestió en imminents reunions.
Si bé fonts de la presidència belga del Consell -Bèlgica l’ostenta durant el primer semestre de 2024- no descarten una nova discussió al juny en funció de com avanci el tema, asseguren que, a hores d’ara, no hi ha haguts novetats respecte a la darrera reunió.
Posició dels governs català i espanyol
Des del Govern no veuen amb mals ulls que encara no s’hagi sol·licitat formalment un informe al Consell. En una entrevista al març, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, va mostrar-se partidària d’aconseguir “un preacord polític” entre els 27 abans de continuar avançant en la matèria.
“Abans creiem que és bo que s’hagin esvaït tots els dubtes”, va apuntar, tot reivindicant que prefereix que la qüestió no decaigui perquè “algú es pugui agafar a elements tècnics”. Al mateix temps, però, la dirigent republicana insistia que calia posar “tota la potència diplomàtica” en marxa. És per això que des del departament ja s’han començat a establir contactes amb Hongria, el pròxim país que ostentarà la presidència del Consell.
El govern espanyol, per la seva banda, prefereix no fixar terminis mentre continua defensant l’oficialitat. A propòsit d’això, el secretari d’estat espanyol per a la Unió Europea, Marcos Sampedro, destacava aquesta setmana que l’executiu se sent “cada cop més optimista” i que les respostes que rep de les diferents delegacions comunitàries “són positives i constructives”. “La sensació és que cada vegada hi ha més comprensió i que els dubtes van quedant dissipats”, apuntava.
Tot i que des del Govern reiteren que aquest és un tema “prioritari”, també reconeixen que l’executiu català es troba ara en un moment “estrany i d’interinitat” després de les eleccions autonòmiques. Tampoc contribuirà a la causa la situació a Brussel·les, immersa també en campanya electoral i pendent de la designació de nous eurodiputats i posteriorment dels ‘top jobs’ a la capital europea.
Situació al Parlament Europeu
En paral·lel al debat en el Consell, també continua aturat l’ús del català al Parlament Europeu, una petició que es va posar per primera vegada sobre la mesa de la cambra el setembre passat. Una decisió favorable sobre l’oficialitat per part del Consell comportaria l’ús del català al plenari de forma automàtica. A falta d’avenços, però, la llengua podria esdevenir d’ús a l’Eurocambra si una majoria dels vicepresidents de la Mesa del Parlament Europeu es mostressin a favor de permetre l’ús del català per part dels eurodiputats.
Per tirar endavant la proposta, caldria que una majoria de més de set vicepresidents li donessin suport, una majoria que els socialistes -principals impulsors de la mesura juntament amb els Verds/ALE- no tenen.
De nou, i tenint en compte que s’apropen unes eleccions que podrien fer variar la composició de la cambra en favor de les dretes -els més reticents en aquesta matèria-, la qüestió del català també quedaria apartada dins la llista de prioritats.
