Vuit vocals del Consell General del Poder Judicial han demanat al president de l’òrgan, Vicente Guilarte, que convoqui un ple extraordinari perquè es puguin pronunciar sobre la possible llei d’amnistia. Segons publiquen aquest dimecres diversos mitjans, els consellers Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Francisco Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz Abad i María Ángeles Carmona han proposat una declaració institucional per advertir dels efectes de “degradació” que tindria l’amnistia. A més, afirmen que fins i tot podria implicar “una abolició de l’estat de dret”. Tots vuit vocals van ser proposats en el seu moment pel PP.
Els consellers també subratllen, segons detallen ‘La Vanguardia’ i ‘El Mundo’, que “no és compatible amb el principi d’estat de dret” recollit a la Constitució que els responsables polítics “quedin exempts de respondre dels seus delictes davant els tribunals perquè un aspirant a president del govern pugui aconseguir el benefici personal i polític d’impedir el govern d’altres forces polítiques”. “Això suposa degradar i convertir el nostre estat de dret en objecte de mercadeig al servei de l’interès personal que pretén presentar-se, des del rebuig al pluralisme polític, com l’interès d’Espanya”, diuen.
A més, l’escrit destaca que l’amnistia “suposa generar una casta jurídicament irresponsable i impune pels seus delictes“, fet que “contravé no només el principi de responsabilitat dels poders públics, sinó fins i tot el més elemental principi d’igualtat dels ciutadans davant la llei”.
Els impulsors proposen que el CGPJ expressi “intensa preocupació i desolació” per l’amnistia i que afirmi que “a partir del moment en què s’adopti passarà a ser una mera proclama formal que inevitablement haurà de produir conseqüències en perjudici de l’interès real d’Espanya”.
El text plantejat també assenyala la “preocupació creixent” de l’òrgan davant de declaracions de membres de “partits polítics minoritaris” en relació a l’amnistia. Els consellers assenyalen que aquesta llei afectaria tant els condemnats per l’1-O com per diversos delictes de corrupció, i també els que ho van ser per delictes “comesos posteriorment per oposar-se a l’acció legitima de l’Estat per portar els seus autors davant la justícia i restablir l’ordre públic i constitucional alterat”.
