El 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, torna després de gairebé set anys d’exili imposat per la repressió judicial espanyola. El retorn coincideix amb la celebració del debat d’investidura, tal com Puigdemont va afirmar el passat mes d’abril; tanmateix, el debat és per a votar com a 133è president de la Generalitat el candidat del PSC del 155, Salvador Illa, que ha tancat acords de govern tant amb ERC com amb els Comuns. La jornada d’aquest dijous està, però, plena d’incògnites sobre el retorn de Puigdemont, la seva inevitable detenció, i la celebració, o no, del ple d’investidura.
Les incògnites s’acumulen al mateix ritme que centenars de persones comencen a arribar al passeig Lluís Companys de Barcelona, a tocar del Parlament de Catalunya, per tal de fer una rebuda institucional a Carles Puigdemont i intentar evitar, així, la detenció del president exiliat. Entitats independentistes com l’ANC o Òmnium Cultural, a més de Junts, han fet la convocatòria; altres partits, com la CUP o ERC, han confirmat que assistiran a l’acte i rebran el president. Altres, com el PSC o els Comuns, ho han rebutjat. A la vegada, la formació d’extrema dreta de Vox també ha convocat una contramanifestació a dos quarts de deu al mateix passeig i, de fet, els ultradretans van demanar ahir al Suprem que prohibís aquest acte de suport, cosa que finalment no ha passat.
La possible detenció de Puigdemont, la principal incógnita
Puigdemont té una ordre de detenció vigent a l’estat espanyol i els Mossos d’Esquadra ja han blindat tot el parc de la Ciutadella per reforçar la seguretat de cara la investidura i evitar que l’expresident entri al Parlament. Si és arrestat, Puigdemont serà traslladat al jutjat de guàrdia del partit judicial on hagi estat detingut, probablement a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.
El jutge de guàrdia comunicarà la detenció al Suprem. El jutge Pablo Llarena podria prendre-li declaració per videoconferència, convocar-lo per un altre dia o fer-lo traslladar immediatament a Madrid, que serà el més probable. Un cop a Madrid, Puigdemont pot quedar en llibertat provisional o ser enviat preventivament a presó per suposat risc de fuga.
Cal tenir en compte que al mes de maig es va aprovar la llei d’amnistia per amnistiar entre altres a Puigdemont. Tot i això, Llarena va concloure que la malversació no és amnistiable perquè l’1-O hi va haver enriquiment personal i es van afectar els interessos financers de la Unió Europea, segons va assenyalar en una resolució.
Suspensió del ple
La incògnita és si podrà arribar a entrar al Parlament sense ser arrestat. Fa unes setmanes, Rull va encarregar un informe al secretari general del Parlament per revisar el protocol de seguretat de la cambra per evitar la detenció de Puigdemont a l’interior. El reglament expressa que és el president de la cambra qui ha d’autoritzar l’entrada de la policia a la cambra i que, a més a més, els agents ho han de fer sense armes. Rull va afirmar que la policia “no entraria a aturar o a retenir ningú”. I en cas que passés, va advertir que abans l’haurien “d’aturar” a ell mateix.
El ple per debatre la investidura de Salvador Illa està previst que s’iniciï a les deu del matí. Junts ja ha manifestat que demanarà que se suspengui si detenen Puigdemont. ERC i els Comuns s’hi han mostrat favorables també. Així, previsiblement, Rull aturarà el ple. A partir d’aquí, no se sap si s’ajornarà sine die o es proposarà una altra data de celebració.
Set anys a l’exili
El debat d’investidura coincidirà amb el retorn del líder de Junts quasi set anys després d’instal·lar-se a Waterloo. L’octubre del 2017, Puigdemont i diversos consellers van marxar a l’exili després de declarar la independència i la gairebé aplicació simultània de l’article 155. Durant aquests anys, els exiliats han anat tornant. Els últims van ser la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i diversos encausats pel cas Tsunami Democràtic que va arxivar-se per un error en la instrucció. Ara mateix, a banda de Puigdemont, només queda per tornar els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. Tots dos van afirmar que tornarien amb l’expresident.
El retorn de l’exili coincideix amb la victòria del PSC a les urnes el passat 12 de maig quan va obtenir 42 diputats, mentre que l’independentisme va perdre la majoria absoluta assolint només 61 escons després d’anys d’hegemonia parlamentària. Junts va proposar investir Puigdemont amb el suport d’ERC i l’abstenció del PSC, però els socialistes han negat aquesta opció des de l’inici. Finalment, els republicans i els comuns han segellat un pacte per votar a favor de la presidència d’Illa a canvi de millores en el finançament català, l’impuls de la llengua catalana o polítiques d’habitatge.
Canvi de cicle
Cal remuntar-se al 2003 quan tot i guanyar les eleccions CiU amb Artur Mas al capdavant, PSC, ERC i ICV firmaven el pacte del Tinell per investir president de la Generalitat a Pasqual Maragall. El 2006, les tres forces progressistes revalidaven l’acord amb José Montilla com a cap de l’executiu. Quatre anys més tard, el 2010, els convergents tornaven a la Generalitat amb Mas, i des de llavors els socialistes han quedat fora del Govern.
Ara, catorze anys després de Montilla, el PSC recuperaria la presidència de la Generalitat amb Salvador Illa. Entremig han passat Artur Mas (2010 – 2016), Carles Puigdemont (2016 – 2018), Quim Torra (2018 – 2020) i Pere Aragonès (2021 – 2024) en unes legislatures on ha predominat la inestabilitat política.
