L’Eurocambra demanarà explicacions al govern espanyol arran d’una queixa ciutadana per la immersió lingüística a les escoles catalanes. Després d’escoltar la queixa d’Ana Losada (Asamblea por una Escuela Bilingüe), la presidenta del Comitè de Peticions, l’eurodiputada del PP Dolors Montserrat, ha decidit mantenir obert el cas, traslladar la seva “preocupació” al ministeri d’Educació i demanar l’opinió al Comitè de Cultura de la cambra. A més, en la pròxima reunió dels grups polítics s’estudiarà si envia una missió d’observació a Catalunya, tal com han reclamat PP, Ciutadans i Vox. A l’audiència d’aquest dijous amb la peticionària, la Comissió Europea ha reiterat que la UE no pot intervenir perquè és competència exclusiva de l’Estat.
Losada reclama que les escoles públiques i concertades donin classe en català i en castellà i considera que el sistema actual “discrimina els nens dels pares que temporalment s’han hagut de traslladar a Catalunya per feina”. Així, considera que això suposa una vulneració del “dret a moure’s i viure lliurement en un país de la UE”.
En la seva intervenció al Comitè de Peticions aquest dijous, Losada ha denunciat que a Catalunya “es discrimina als castellanoparlants” i que el Govern “vulnera l’estat de dret” perquè no respecta els seus “drets fonamentals”.
“És una decisió política que pretén excloure l’espanyol com a llengua de cultura i vincle amb Espanya”, ha lamentat.
La posició de Brussel·les
Brussel·les va rebutjar intervenir sobre aquesta qüestió el 2018. Preguntada per aquesta petició, la Comissió Europea va assegurar que no pot fer res al respecte perquè la decisió sobre la llengua d’instrucció a les escoles és una “competència exclusiva” dels estats membre.
“A més, la Comissió no té cap autoritat per investigar si aquesta política és compatible o no amb la Constitució espanyola”, va reblar.
Discussió al Comitè
El debat sobre la petició d’aquest dijous ha comptat amb una forta participació d’eurodiputats catalans i espanyols. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha estat l’única que ha defensat el model lingüístic català i ha demanat l’arxivament de la petició per manca de competències de la UE.
“Si es tracta només d’un debat ideològic, em temo que, en aquest assumpte com en tants altres, el Comitè de Peticions només serà el pati del darrere de la política domèstica”, ha recriminat Riba.
L’eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, ha replicat que és un debat ideològic perquè “és un debat sobre principis i valors”. “Aquest model afecta els drets fonamentals dels nens”, ha assegurat.
Altres eurodiputats del PP, Cs i Vox també han denunciat el sistema educatiu català, mentre que l’eurodiputat del PSOE, Domènec Ruiz Devesa, ha reconegut que la UE no té competències en la matèria. Tanmateix, Ruiz Devesa ha instat els pares afectats a prendre mesures contra els centres per la via administrativa i legal.
La resposta d’Ensenyament
Durant la legislatura passada, la llavors presidenta del Comitè de Peticions, la liberal sueca Cecilia Wikstrom, va demanar al departament d’Ensenyament “explicacions i més informació sobre el respecte i l’aplicació” per part de les autoritats educatives d’una sentència del Tribunal Constitucional “es considera el castellà també una llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya juntament amb el català”.
Bargalló va replicar llavors que la Llei d’Educació de Catalunya estava “plenament vigent” a l’espera de la resolució del TC. De fet, el Constitucional va avalar el 2019 el règim lingüístic recollit en aquesta llei.
