Edició 2313

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 24 de novembre del 2024
Edició 2313

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 24 de novembre del 2024

Reguant: “La CUP aspira, com a mínim, a duplicar els seus diputats per “forçar” JxCat i ERC a un referèndum

|

- Publicitat -

La número 3 de la CUP a les eleccions catalanes, Eulàlia Reguant, ha afirmat que aspiren a duplicar els seus quatre diputats actuals al Parlament per poder “forçar” a JxCat i ERC a fer un referèndum abans de 2025, a més d’impulsar polítiques socials.

Publicitat

En una entrevista d’Europa Press, ha dit que el seu objectiu en aquests comicis és “com a mínim duplicar” els escons per recuperar la capacitat d’incidir en la política catalana, el que admet que han perdut en els últims anys en tenir 4 diputats, 6 menys que l’anterior legislatura.

Reguant ha defensat que la CUP obri un cicle per “tornar a generar nous embats que parlin de fer efectiu el dret a l’autodeterminació”, que aconsegueixi cohesionar el moviment independentista, i garantir drets socials per a tota la població.

Un dels compromisos de la CUP per a la legislatura és un referèndum abans de 2025, la qual cosa considera la millor eina i la que “dóna més por a l’ ‘status quo’ de l’Estat, perquè fa trontollar aquesta falsa imatge democràtica de l’Estat”.

Ha subratllat que, perquè JxCat i ERC se sumin a aquesta proposta, la CUP ha de ser més forta: “No es tracta de convèncer-los o intentar arribar a acords, sinó de forçar-los”, i també creu que això cal fer-ho perquè els actuals socis del Govern impulsin les polítiques socials necessàries a Catalunya.

“En les eleccions del 27S de 2015, JxSí no es plantejava un referèndum; al 2016, tampoc. No va ser fins a setembre de 2016, fruit també de la capacitat que va tenir la CUP de condicionar això, que va generar aquest ‘Referèndum o referèndum”, ha argumentat.

Crítica al comuns

També ha convidat als comuns a sumar-se a la proposta de referèndum: “No volem renunciar a això, però tenim poques expectatives que s’uneixin”, i afirma que sempre tindran la porta oberta pels comuns, encara que critica el paper que han exercit des de 2017.

“S’han mogut en una lògica més electoralista que de principis. Cerquen associar sistemàticament l’independentisme a un marc que no respon la realitat política ni social. Per a nosaltres no deixa de ser una manera de seguir mantenint un peu en cada lloc, que en determinats moments pot tenir sentit, però, davant la vulneració de drets, no val”, ha asseverat.

Aprendre de l’1-O

Preguntada per com es diferenciaria aquest referèndum de el 1-O, ha contestat que no tenen cap esperança que el Govern central ho permeti, encara que la CUP no es tancaria a això si l’Estat ho permet, per la qual cosa previsiblement seria de nou unilateral, i creu que, perquè els resultats siguin vàlids i reconeguts, dependrà de la capacitat posterior “d’avançar i sostenir el resultat”.

Et pot interessar  La CUP proposa una "moció de censura popular" per evitar que les dretes "s'atrinxerin" com Mazón a València

Per a això, defensa que després del 14F es comencin a generar les condicions per aconseguir el que no va funcionar després de el 1-O: “Perquè no quedi en res, el que cal fer en aquest nou cicle és treballar pel que entre 2015 i 2017 no va passar, perquè es va construir un relat que aniríem de la llei a la llei”.

Per crear aquestes condicions, ha apostat per crear una banca pública catalana i enfortir eines de l’economia social i solidària per no dependre del “xantatge de l’Ibex35” i que empreses i grans bancs s’en vagin de Catalunya com al 2017, i també a través d’una política internacional que permeti teixir aliances a l’estranger.

Sobre l’estratègia internacional, ha situat als dirigents independentistes a l’estranger com a actors clau per aconseguir aquest reconeixement: “Hi ha persones exiliades que han de poder tenir un paper clau. Els que estan a Brussel·les i Ginebra han de treballar amb les institucions internacionals que hi ha a Brussel·les i Ginebra per denunciar les vulneracions de drets de l’Estat”.

El paper de Puigdemont

En aquest sentit, ha situat el president legítim de la Generalitat Carles Puigdemont com la “persona més reconeguda i coneguda, i amb més capacitat per poder incidir, i això cal poder-ho potenciar”.

No obstant això, ha recriminat que, alhora, vulgui jugar aquest paper i ser el cap de llista de JxCat, a més de liderar el Consell per la República, ja que, al seu judici, això provoca que aquest òrgan es vegi com a partidista: “És un risc que pot generar cert rebuig o distància cap a part del que pugui estar fent a nivell internacional”.

Sobre l’estratègia liderada per Puigdemont de ‘Desbordament democràtic’ per aixecar la declaració d’independència, ha demanat aclarir què significa (“per si sol no significa molt”), però també ha carregat contra l’aposta d’ERC pel diàleg, i ha rebutjat que la proposta de la CUP s’apropi més a una o una altra estratègia.

“Es parla molt de l’independentisme màgic, que podríem assimilar a part de les propostes del que diu JxCat. Aquesta idea de fer efectiva la república en què es tradueix, i quines polítiques concretes hi ha darrere? O el relat d’aixecar la DUI: Què la diferència del 27 d’octubre de 2017? Però a ERC li parlaria d’un diàleg màgic. De moment l’única cosa que tenim sobre la taula és una reunió i una foto”, ha retret.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut