El deute de la Generalitat s’enfila fins als 88.916 milions d’euros, dels quals 60.236 milions provenen del FLA, el fons de liquiditat autonòmic. Pràcticament un 70% del deute que té Catalunya, per tant, prové del mecanisme que fa servir el govern espanyol per prestar diners a les comunitats autònomes. Són dades obtingudes per l’ACN a través d’una petició de transparència, que també indica que d’aquí al 2030 venç un total de 19.778 milions, gairebé una quarta part. A les portes del Consell de Política Fiscal i Financera, que aquest dimecres abordarà la condonació de part d’aquest deute, els economistes diuen que per a l’Estat és un “bon moment” per fer-ho, alhora que apunten que l’impacte en les arques catalanes serà “simbòlic”.
Els experts expliquen que, en un context de tipus d’interès a la baixa, el “forat” que deixarà a l’Estat perdonar part de l’endeutament a les comunitats autònomes serà “menys que mai”. Alhora, per a les comunitats el marge que els suposarà serà “molt poc significatiu” perquè la despesa financera que s’estalviaran serà “petita”.
Precisament aquest dilluns ERC i el govern espanyol van anunciar que l’acord per a la condonació del deute del FLA finalment fixava la quantitat total en 17.104 milions d’euros. Segons els republicans representa el 19,9% del deute de la Generalitat i un 22% del fons autonòmic. Per la seva banda, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, va avançar que amb la fórmula de quitança que els ha remès el Ministeri d’Hisenda calculen un estalvi d’interessos que podria arribar als 1.500 milions.
El deute del FLA es multiplica per 12
El fons de liquiditat autonòmic, més conegut com a FLA, és un mecanisme del govern espanyol creat el 2012 per deixar diners en forma de préstecs a les comunitats autònomes que no tenen prou ingressos per cobrir les seves despeses i que, alhora, no poden obtenir diners emetent deute als mercats. Quan la Generalitat hi va accedir, amb Andreu Mas-Colell al capdavant del Departament d’Economia, va demanar 5.023 milions. La quantitat que es devia fins a 30 de setembre de 2024 -segons corresponen les xifres remeses a l’ACN- és fins a 12 vegades superior.
Les dades apunten que del total del deute, fins a 77.052 milions d’euros són del fons de finançament de l’Estat amb les comunitats autònomes. D’aquests, 60.236 estan etiquetats com a provinents del FLA.
En quantitats força inferiors, la Generalitat també deu diners en forma de bons i obligacions (2.283 milions d’euros), a entitats financeres (1.170 milions a curt termini i 1.045 a llarg termini), al BEI (883 milions) i a l’ICF (883 milions). Fins a 6.470 milions corresponen a altres conceptes. En termes relatius, el total de deute representa entre el 30 i el 35% del PIB català.
La condonació, una qüestió “política”
El Ministeri d’Hisenda ja ha avançat que en el Consell de Política Fiscal i Financera d’aquest dimecres farà extensiva la condonació a la resta de comunitats autònomes del règim comú i la quitació s’enfilarà fins als 83.252 milions d’euros. Els economistes apunten que es tracta d’una qüestió “política” i no econòmica i neguen que sigui una mesura de privilegi per a Catalunya. També assenyalen que el deute del FLA “es reconegui formalment o no” és deute de l’Estat.
“És com si s’endeutés el fill de la casa quan el que li passa la setmanada és el pare”, compara el catedràtic d’Economia de la UPF Guillem López Casasnovas, en declaracions a l’ACN. “És deute de l’Estat perquè al final l’últim responsable és l’Estat”, apunta l’economista i conseller executiu de l’European Financial Planning Association (EFPA), Josep Soler.
El directiu de l’EFPA a Espanya explica que les condonacions de deute tenen una part positiva i una altra de negativa i considera que això és “curiós” i “perplex” en el cas de la Generalitat. “És bo que ens condonin si ens conformem a ser uns jugadors subsidiaris”, diu. “Això ha passat fins i tot durant el procés independentista. Mentre demanàvem ser independents, al mateix temps estiràvem el braç esquerre i dèiem que ens donessin diners per continuar funcionant”, agrega. D’altra banda, assegura que de cara als mercats la condonació “envia un missatge de dependència molt forta” de Catalunya amb l’Estat.
Tipus d’interès i venciment del deute
A les xifres exposades anteriorment se’ls ha d’afegir els interessos. Tenint en compte la ponderació de les quantitats de cada deute, el tipus d’interès més baix correspon precisament al fons de finançament a les comunitats autònomes (1,44%). En el cas del BEI la mitjana és del 3,43%, en les entitats financeres del 3,82%, en els bons i obligacions del 4,43% i a l’ICF del 5,2%.
López Casasnovas resta importància a aquestes xifres, sobretot al fet que la de l’Institut Català de Finances (ICF) sigui la que té el preu del diner més elevat a l’hora de concedir préstecs a la Generalitat. “Les mitjanes són males conselleres”, afirma. L’expert en finances públiques defensa que cal tenir en compte els terminis i el tipus de projectes que es financen, entre altres. “L’ICF fa projectes molt selectius, per tant, la mitjana no em crida massa l’atenció”, diu.
Pel que fa al venciment del deute, d’aquí al 2030 venç un total de 19.778 milions d’euros, un 22% del total. Entre el 2031 i el 2036 venç el gruix del deute, 62.407 milions (un 70%). Pràcticament la resta venç entre el 2037 i el 2042. Els dos economistes ho veuen “perfectament assumible” si es funciona “com s’ha funcionat els darrers anys”.
La Generalitat no precisa les quantitats que deu a cada banc, però enumera les entitats: el BBVA, el Banc Sabadell, el Banc Europeu d’Inversions (BEI), el Banc Santander, Bankinter, Barclays, Caixa Enginyers, CaixaBank, Dexia, DZ Bank, HSBC Continental Europe, l’Institut Català de Finances, Kutxabank, Morgan Stanley i UniCredit.
Catalunya, entre les comunitats més endeutades amb el FLA
En relació amb altres comunitats autònomes, els dos economistes confirmen que Catalunya està “molt endeutada” amb el FLA. En la part alta del rànquing també hi situen València i Múrcia, mentre que recorden que n’hi ha d’altres del règim comú que no han recorregut a aquest fons o ho han fet en quantitats molt baixes -entre elles Madrid, per la quantitat d’ingressos que rep per l’efecte capitalitat-. “Les situacions són molt diferents”, apunta Soler.
En qualsevol cas, els nivells de deute es troben “molt per sobre” dels objectius que es van pactar amb Europa i han augmentat en els darrers anys. “Estem fora d’òrbita”, diu López Casasnovas. Segons el catedràtic de la UPF, tampoc hi ha masses expectatives que això es reverteixi. “L’Estat respira en la mesura que la UE li posa un respirador. I mentre tens respiració, els canvis d’estil de vida per deixar de fumar i treure’t de sobre els problemes respiratoris no els fas”, compara.
La condonació, un “pedaç” que allunya Catalunya del retorn als mercats
Els experts en finances públiques també mencionen el fet que la condonació allunya la Generalitat de la possibilitat de retornar als mercats de capitals. “La imatge és molt clara: jo no fiaria diners al meu fill que no és adult quan sé que els diners que té depenen de les transferències que li fa el pare”, insisteix López Casasnovas. “Si abans ja era difícil, ara encara ho serà més. D’alguna manera ens estem autocondemnant”, opina Soler.
La consellera d’Economia, Alícia Romero, en la seva primera compareixença com a consellera a la Comissió d’Economia del Parlament es va referir a la possibilitat que Catalunya torni als mercats i va admetre que li “agradaria” que pogués passar. Aquest objectiu també se l’havien plantejat diversos dels seus predecessors.
Els economistes defensen, després de tot, que la condonació és un “pedaç” i que tot recau en la necessitat de canviar el model de finançament autonòmic. “L’embolic és molt gran, hem deixat de renovar el sistema des de fa massa temps i això ha generat uns desequilibris massa grossos”, diu Soler, que qualifica el model actual “d’obsolet i mal sistematitzat”.
El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d’aquest dimecres a Madrid aplegarà tots els consellers d’Economia de les comunitats autònomes de l’anomenat règim comú. La cita tindrà com a temes estrella la condonació del deute de les comunitats autònomes -que després haurà d’avalar el Congrés dels Diputats- i també s’hi abordarà el repartiment per territoris del nou impost a la banca. L’ordre del dia que ha enviat el Ministeri d’Hisenda no contempla la reforma del sistema de finançament. Per la banda de Catalunya, Romero hi assistirà per primera vegada com a consellera.
