El president de la Generalitat, Quim Torra, va ser espiat per la Guàrdia Civil amb autorització de l’Audiència Nacional i emprant un programari espia que no era Pegasus, l’utilitzat pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), segons ha revelat VilaWeb. Com a membre del Consell de la República, entitat que la Guàrdia Civil considerava perillosa i estretament lligada al Tsunami, Torra va tenir les comunicacions intervingudes el setembre del 2019, quan tot just arrencava l’activitat del Tsunami.
L’espionatge va iniciar-se infectant el mòbil d’una activista que era considerada decisiva en la creació i l’assessorament de la plataforma digital del Consell de la República. La Guàrdia Civil va justificar-ho al·legant que investigaven el fet que des de la web i les aplicacions del Consell es cridava a participar de les mobilitzacions massives del Tsunami. La persona espiada va parlar amb Torra el setembre del 2019 de temes considerats sensibles, entre els quals, les mobilitzacions posteriors a la sentència del Suprem, que era imminent. En un moment de la conversa, Torra expressa que només donaria suport a l’ANC i al Tsunami, reiterant el seu pacifisme.
Durant la conversa, Torra expressa al seu interlocutor: “ja has vist per on volen portar el tema, em volen presentar com el cap dels independentistes terroristes. No puc parlar amb ningú. Insisteixo en l’ANC i el Tsunami. A tots els que em demanen consell els dic que sumin esforços amb aquestes dues iniciatives, absolutament no violentes“.
Abans que Torra patís aquest espionatge en mans de la Guàrdia Civil, el president també havia estat espiat per la seva presumpta relació amb els 12 CDR detinguts en l’Operació Judes. El desembre del 2018, poc després que li espiessin la conversa esmentada, es va esbombar als mitjans que Torra s’havia reunit amb els CDR, començant així una nova campanya mediàtica de desprestigi a l’independentisme que li atrobuïa un fals comportament violent.
La Guàrdia Civil va informar de la reunió després de fer públic en un informe un nou espionatge a Torra. A l’informe, s’exposava que l’agost d’aquell any el president s’havia reunit amb tres membres dels CDR. Una reunió en la qual, segons es va extreure de les escoltes, Torra va donar instruccions i directrius concretes a la cúpula dels CDR de fer alguna cosa “potent” pel primer aniversari de l’1-O.
Aquí no acaba l’interès de la Guàrdia Civil per Quim Torra. Tal com informa VilaWeb, la Guàrdia Civil va arribar a incloure’l en la investigació per terrorisme el concert de Sant Esteve al Palau de la Música Catalana, destacant com un fet greu que hi anés el president, perquè en aquell concert “hi va haver crits d’independència i de llibertat i es va desplegar una pancarta del Tsunami”. També apunten com a agreujant que Torra va compartir un vídeo a Twitter en el mateix moment en què es van produir els fets.
El telèfon de Torra va tornar a ser infectat Pegasus un total de vuit ocasions entre l’abril i el juliol del 2020, ja en els últims mesos del seu mandat, i amb la sentència que d’inhabilitació coent-se al Tribunal Suprem.
