El TSJC ha fet pública aquest migdia la sentència del judici contra la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, celebrat entre els mesos de febrer i març. El tribunal ha emès una sentència condemnatòria que envia a Borràs a la presó durant 4 anys, i la inhabilita durant 13 anys més, a la vegada que ha fet una petició d’indult al Govern espanyol per tal de rebaixar la pena de presó a 2 anys i, així, evitar que la líder de Junts ingressi en un centre penitenciari. Amb la sentència s’obre un nou escenari a la cambra catalana que Borràs presidia fins al 28 de juliol, quan va ser suspesa arran de la investigació amb els vots a favor d’ERC, la CUP i el PSC, i substituïda per la vicepresidenta primera, Alba Vergés.
El Parlament no prendrà cap decisió de manera immediata sobre el futur de la seva presidència, ja que la normativa estableix que l’escó només es perd quan la condemna d’inhabilitació és una sentència judicial ferma; Laura Borràs encara la pot recórrer al Tribunal Superior, que serà qui tingui l’última paraula. Per ara, la cambra ha descartat reunir la Mesa d’urgència, una potestat que només té la vicepresidenta primera Alba Vergés, que té les funcions de presidenta.
No obstant això, també hi ha la possibilitat que algun grup parlamentari demani a la Junta Electoral Central (JEC) que ordeni a la cambra la retirada de l’escó de Borràs, tal com ha succeït amb casos com el del president Quim Torra o el diputat de la CUP Pau Juvillà. A la vegada, els grups parlamentaris també poden demanar a la JEC que es pronunciï per accelerar el procés.
En cas que la retirada de l’escó de Borràs fos efectiva, els grups hauran de decidir com se la substitueix. D’una banda, el grup parlamentari de Junts, que és el que ostenta la presidència de la cambra, pot proposar un altre membre del partit perquè ocupi el càrrec en substitució de Borràs. Una altra opció que hi ha oberta és que Junts no proposi cap altre candidat com a protesta contra la sentència, tal com va suggerir la secretària segona de la Mesa, Aurora Madaula. Tanmateix, aquesta possibilitat no és ben vista des d’alguns sectors de Junts; el mateix president Artur Mas va expressar, setmanes enrere, que Borràs hauria de fer un “pas al costat” perquè “deixar vacant la presidència del Parlament no és una bona decisió”. En els últims dies, ERC s’han pronunciat a favor que el màxim càrrec del Parlament estigui en mans dels grups independentistes.
L’altre front polític que s’obre és si hi haurà canvis a la cúpula de Junts, que presideix Borràs. El partit va modificar els seus estatuts el passat mes de juliol, quan Borràs va ser suspesa, i va deixar en mans de la Comissió de Garanties de la formació la decisió de quins casos són ‘lawfare’. Amb molta probabilitat, s’obrirà un debat intern a la formació quan el Suprem faci ferma la sentència.
La sentència del TSJC atribueix a Borràs prevaricació administrativa i falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Tanmateix, la petició d’indult evitaria que entrés a presó, ja que no li consten antecedents. L’independentisme ha condemnat la sentència; d’una banda, el president a l’exili Carles Puigdemont ha carregat contra la sentència a través de Twitter, titllant-la de “misèria quotidiana”, mentre que l’ANC ha puntualitzat que el mateix TSJC “és conscient de la injustícia que suposa aquesta condemna”.
