La sala penal del Tribunal Suprem ha acordat per unanimitat declarar la seva competència i obrir causa penal contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, per un delicte de terrorisme en el ‘cas Tsunami’. El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón havia enviat una exposició raonada perquè el Suprem assumís la causa, ja que tant Puigdemont com Wagensberg són aforats. La Fiscalia del Suprem, però, s’hi havia acabat pronunciant en contra. El Suprem designa com a instructora la magistrada Susana Polo.
Els magistrats consideren “necessari i pertinent” que Puigdemont i Wagensberg “siguin cridats al procediment per ser escoltats com a investigats amb tots els drets i garanties previstos en l’ordenament jurídic”, una diligència d’investigació que no pot realitzar l’instructor, en referència a García-Castellón, sinó la sala segona del Suprem, ja que són aforats.
L’alt tribunal adopta aquesta decisió després d’analitzar l’exposició raonada elevada per García-Castellón. El Suprem també declara la seva falta de competència per instruir i en el seu cas jutjar les altres deu persones investigades en aquest cas. Considera que no s’adverteix una unitat que no es pugui escindir en aquest cas per acceptar la competència respecte a persones no aforades.
La interlocutòria, signada pels magistrats conservadors Manuel Marchena, Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo, Eduardo de Porres i Carmen Lamela, designa com a instructora del cas la progressista Susana Polo Garcia, i rebutja la competència per instruir la causa contra la resta d’investigats que, a diferència de Puigdemont i Wagensberg, no tenen aforament com a diputats.
La interlocutòria estableix que Susana Polo haurà de fer “les diligències oportunes”, que entre altres, “fonamentalment”, seran les de “rebre declaració dels aforats en qualitat d’investigats per avançar en la tramitació de la causa”.
De lesions a terrorisme
Segons l’acord del Suprem, “no hi ha dubte” que els fets que s’imputen als líders del Tsunami Democràtic són constitutius de delictes que van des de lesions a terrorisme. De fet, a la interlocutòria hi apareix 35 vegades la paraula “terrorisme” vinculada als fets del Tsunami i a la jurisprudència que els magistrats utilitzen per provar de sostenir aquesta acusació.
“Absolut caos i violència”
En aquest marc, consideren provat que es van produir delictes de detenció il·legal i coaccions pel bloqueig de l’Aeroport del Prat, on –afegeixen- es “va pertorbar el servei d’aviació internacional, els serveis de l’aeroport i al trànsit aeri”, “es va impedir l’accés d’usuaris i tripulació” i es va “aïllar els controladors aeris” per crear “una situació d’absolut caos i violència”.
“Potència destructiva” com la dels “explosius”
A més, afegeixen, delictes contra l’autoritat, perquè els convocats pel Tsunami “van utilitzar instruments perillosos i artefactes de similar potència destructiva als explosius”, com “extintors d’incendis, vidres, làmines d’alumini, tanques, carretons metàl·lics o portaequipatges que van llançar contra els agents de l’autoritat”.
També delictes de lesions, perquè les accions del Tsunami a tant l’Aeroport del Prat com al centre de Barcelona, afirmen, va causar “lesions d’especial gravetat a membres dels Cossos de Seguretat de l’Estat” mitjançant el “llançament de pedres, llambordes, la formació de barricades, crema de bidons inflamables i contenidors”.
A més, segons els magistrats, es van produir delictes de falsificació pels bitllets que van permetre entrar a l’Aeroport, i danys patrimonials en béns de domini públic per “l’ús de substàncies pirotècniques inflamables”.
“Terrorisme” com el de la “Kale borroka”
Els magistrats hi afegeixen terrorisme argumentant que les accions del Tsunami tenien la “finalitat de subvertir l’ordre constitucional i desestabilitzar les institucions democràtiques, impedint als poders públics el compliment de les seves finalitats”.
Citen com a exemple la jurisprudència respecte a la ‘Kale borroka’ al País Basc, que estableix que són “accions amb un disseny perfectament traçat” per part de “grups que promulguen la violència com a mètode de participació política” i fan actes que “poden desencadenar conseqüències gravíssimes”.
La Sala també justifica la necessitat que el Suprem prengui el relleu al magistrat instructor de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón en la investigació de Puigdemont i Wagensberg. Argumenta que ho fa perquè “resulta difícil imaginar quines noves accions podria dur a terme l’instructor sense tenir competència funcional per investigar Puigdemont”.
“Lideratge absolut” de Puigdemont
Els magistrats consideren provat que Puigdemont va participar en els fets perquè “va estar informat des de l’inici de la constitució del grup organitzat per a la subversió de l’ordre constitucional”.
Utilitzen com a prova suposades captures de pantalla dels mòbils de Josep Lluís Alay i Jesús Rodríguez Sellés. Segons la Sala, Puigdemont tenia el “lideratge absolut” i “l’autoria intel·lectual” del Tsunami.
Citen entre els indicis “rellevants” una conversa trobada entre els arxius dels dispositius de Josep Campmajó, que va mantenir una conversa amb Puigdemont on “fan al·lusió directa a la plataforma Tsunami Democràtic com a eina per a la consecució de la independència”.
En aquesta conversa Puigdemont apunta que els disturbis “són importants” però alerta que si hi hagués “algun mort de qualsevol bàndol” i l’independentisme hauria perdut.
Pel que fa a Rubén Wagensberg, els magistrats diuen que hi ha una “alta probabilitat” que fos qui hi havia al darrer del pseudònim ‘Konan’, que és qui redactava els comunicats del Tsunami.
Citen una conversa entre ‘Konan’ i Oriol Soler on parlen de la necessitat de fer una gran acció en el llançament de l’aplicació del Tsunami, i els magistrats donen per fet que aquesta acció va ser la de l’Aeroport de Barcelona.
