La pilota continua rodant en el partit entre Carles Puigdemont i el PSOE. Aquest divendres, el cap de files de Junts ha convocat la cúpula del partit a Brussel·les per a analitzar la situació. Ho faran després que la Mesa del Congrés hagi ajornat, per segona vegada, la tramitació de la iniciativa de Junts que demana a Pedro Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança. Aquesta decisió podria allunyar la imminència d’una ruptura, que afectaria la governabilitat a l’Estat, i donar marge a les carpetes encallades. No obstant això, no serà fins després de la que Puigdemont compareixerà davant dels mitjans per a traslladar el seu posicionament, que en aquests moments no ha transcendit. El partit s’ha bunqueritzat de nou al seu voltant.
El passat desembre, davant dels “avenços escassos” amb el PSOE, Carles Puigdemont va posar damunt la taula la qüestió de confiança a Pedro Sánchez, a través d’una proposició no de llei (PNL). Una iniciativa que, més d’un mes després, la Mesa del Congrés manté congelada, malgrat l’informe favorable dels lletrats.
El govern espanyol justifica que és una potestat exclusiva del president espanyol, i que no s’hi sotmetrà. En canvi, des de Junts ho van situar com una prova de foc de la legislatura. “Ha arribat el moment d’un punt d’inflexió o deixar-ho córrer”, assegurava Puigdemont quan va anunciar la iniciativa.
Després que la Mesa ajornés per primer cop la decisió el passat 17 de novembre, Puigdemont va advertir de les “conseqüències irreversibles” de no tramitar la iniciativa. En la mateixa línia, aquest dimarts, el secretari general, Jordi Turull, amenaçava amb “decisions que no agradaran al PSOE”. El nou ajornament ofereix més temps per negociar i allunya l’escenari de ruptura, pel qual asseguraven estar preparats des de Junts.
En aquest context convuls, Puigdemont ha convocat la direcció permanent de Junts aquest divendres a Brussel·les, amb la voluntat d’analitzar la situació política i quins seran els següents passos a seguir. Fins que comparegui després de la trobada, el partit s’ha conjurat per mantenir-se en silenci.
Les carpetes encallades
A més de demanar com a mínim la tramitació de la PNL, des de Junts posen el focus en els “incompliments” de l’acord de Brussel·les i en negociacions encallades. De fet, contraposen tots aquests obstacles al Congrés amb el bon funcionament la taula de negociació de Suïssa, on la interlocució és fluida segons les dues parts.
Segons fonts coneixedores, també són constants els contactes entre el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán. Però la formació liderada per Carles Puigdemont lamenta que després no té una translació a Madrid.
El principal incompliment, segons Junts, és el de l’amnistia. No només consideren que el govern espanyol podria fer més davant la “rebel·lia” del Tribunal Suprem a aplicar-la a Puigdemont i el seu Govern. També ho situen en una dimensió política: fins ara, no han vist “reconeguda” la interlocució, una situació que desencallaria una eventual reunió de Pedro Sánchez amb l’expresident de la Generalitat.
L’altre punt de l’acord d’investidura on posen el focus és l’oficialitat del català a la Unió Europea. El partit de Puigdemont valora positivament els esforços fets pel ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, però constaten que han estat insuficients i que cal que s’hi impliqui el mateix Sánchez. En aquest sentit, recorden com els socialistes van ser capaços de negociar amb Giorgia Meloni a canvi d’assegurar la vicepresidència de la Comissió Europea a Teresa Ribera.
Finalment, hi ha la delegació integral de les competències d’immigració a la Generalitat, pactada amb posterioritat a la investidura i que volien tancada abans del 31 de desembre. Segons fonts de Junts, les negociacions estan encallades en punts sensibles com el control de fronteres, l’expedició dels NIE (número d’identitat d’estranger) o l’obertura d’expedients d’expulsió. “No volem les competències per a fer el mateix que Espanya”, sostenen des del partit.
Les votacions amb el PP
Ja des de la investidura de Pedro Sánchez, Junts ha insistit que no forma part de “cap bloc de la política espanyola”, malgrat que l’acord de Brussel·les va permetre reconstruir les relacions amb el PSOE i negociar l’agenda legislativa. Durant els últims mesos, però, la formació de Carles Puigdemont també s’ha aliat amb el PP per a tombar mesures concretes del govern espanyol, com van demostrar recentment al Congrés amb l’impost a les energètiques.
No obstant això, el partit independentista ho circumscriu a enteses puntuals, i descarten escenaris com una moció de censura contra Pedro Sánchez amb els vots del PP i Vox. Jordi Turull assegurava aquesta setmana que seria una “broma macabra” aquesta hipotètica aliança amb el partit d’extrema dreta.
Pressupostos de l’estat, complicats
Aquest torcebraç entre el PSOE i Junts arriba també amb els pressupostos de l’Estat en l’aire. Sánchez ja va retirar-los l’any passat, per les eleccions anticipades al Parlament, i enguany també s’albira un escenari complex. Els 7 vots de Junts són imprescindibles perquè tirin endavant, però la formació de Carles Puigdemont exigeix que, abans de parlar dels nous comptes, s’hagin “executat i complert” els actualment vigents.
