El president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, finalment ha pogut declarar durant el judici de l’Audiència Nacional contra l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, després de problemes tècnics i un malentès amb el magistrat de la causa. En la seva declaració, Puigdemont ha negat que ell instés Buch a contractar com a assessor un mosso d’esquadra per fer-li d’escorta mentre estava a l’exili, assegurant que tots els mossos que l’han acompanyat a Bèlgica no estaven de servei oficial i no feien d’escorta, ja que no duien arma, porra, armilla antibales ni l’autorització oficial per fer-ho. Sobre Escolà, ha declarat que és un “bon amic” que l’ha “acompanyat” per Europa en els moments més durs, i que és un reconegut professional del cos dels Mossos d’Esquadra.
Abans de Puigdemont ha declarat el cap dels escortes de la Generalitat, que fins al gener del 2018 es dedicava a organitzar els dispositius de seguretat de les personalitats. L’inspector ha explicat que els escortes han de comunicar als seus superiors els trajectes que fan les personalitats protegides, a excepció dels actes estrictament privats. Sobre Escolà, l’inspector ha explicat que el 29 d’octubre del 2017 va demanar-li vacances i, com que tenia moltes hores acumulades, li va concedir. Dos dies abans, Escolà havia ajudat Puigdemont a fugir a Bèlgica, cosa que no va comunicar als seus superiors i que va fer que uns altres escortes estiguessin esperant fora de la casa de Puigdemont sense saber que estava buida.
L’inspector, tanmateix, ha especificat que els problemes d’esquena d’Escolà impedien que fes d’escorta personal, una tasca que no duia a terme des de l’època del president Jordi Pujol. Segons l’inspector, Escolà supervisava els dispositius, i com que parlava diversos idiomes, facilitava la seva feina en dispositius de seguretat amb personalitats internacionals.
La defensa de Buch, per la seva banda, ha citat a declarar un assessor de l’exconseller entre març i setembre del 2020, que inicialment havia de fer la mateixa feina que Escolà, uns plans que l’arribada de la pandèmia va impedir, ja que les necessitats del departament van canviar. Aquest eventual era detectiu privat i Buch també el volia perquè l’assessorés en matèria de seguretat. Finalment, va entregar diversos informes sobre els mètodes de desescalada del confinament en països com Polònia, Anglaterra o Itàlia.
Segons ha explicat, ell treballava poc al departament i ho feia amb el seu propi mòbil i ordinador portàtil, cosa que no li suposava cap dificultat. Sovint parlava amb Buch per telèfon, fent-li informes verbals, manuscrits o per correu electrònic, documents que no tenien cap número de registre o segell d’entrada perquè eren documents interns de treball sense cap altre destinatari. L’assessor ha dit que no tenia cap obligació d’anar físicament al Departament i que mai fitxava. Ara bé, també havia d’estar permanentment a disposició del conseller, inclosos caps de setmana i vacances.
