A la roda de premsa a l’Alguer, un cop deslliurat de tot càrrec, el MHP Puigdemont ha pujat un graó més contra el sistema judicial espanyol demanant que sigui considerat fora del marc jurídic europeu: “Ja són massa vegades en els quatre anys que portem a l’exili, que ens hem presentat a tres jurisdiccions diferents, que han dit el mateix. Espanya busca conseqüències polítiques amb procediments judicials saltant-se la separació de poders. Espanya segueix essent europea o existeix una mena d’excepció europea en el cas d’Espanya?” A preguntes dels periodistes el MHP ha estat molt clar: “A cada victòria jurídica hi som més a prop per revertir tota la construcció repressora i cada victòria ens porta de retorn a l’octubre del 17.”
Abans l’advocat italià que l’ha representat, Agostinangelo Marras, ha repassat tota l’argumentació i ha dit que la jutgessa de Sàsser l’ha admesa completament i més quan el procurador italià, en el paper de fiscal, hi estava totalment d’acord. El resum procedimental és que, abans de poder resoldre res, cal que les dues qüestions prejudicials que estan pendents es resolguin: la de la immunitat com a europarlamentari i la que el mateix Llarena va interposar en preguntar sobre la seva pròpia competència.
El tercer que ha parlat, l’advocat Gonzalo Boye, ha reblat el clau, n’és un especialista, sobre un punt tècnic inicial, que va ell posar sobre la taula el 5 de novembre de 2017: la competència del TS que, veient-se denegat diverses vegades, el jutge Llarena ha anat modelant per inútilment aconseguir auto atorgar-se’n la potestat de fer-se’n càrrec, primer argumentant uns efectes fora de Catalunya, després per raó de ser eurodiputat, etc. “Com pot ser si ni tan sols està clar que qui ha emès l’ordre de detenció és dubtable si n’és competent o no! I, animus jocandi, l’advocat s’ha remès al poema verdaguerià de “la vaca cega”, que “algú avui me l’ha recitat, que jo no el sabia”. En contrast, s’ha referit a l’actitud del jutge del suprem, quan ha volgut afegir a la causa italiana a Comín i Ponsatí, amb allò tan castellà de “sostenella i no emmendalla”.
La presència de VOX a la vista, ho han aclarit els dos advocats, no ha durat ni uns segons. Un advocat italià els representava i portava documentació. No se l’ha deixat participar ni deixar els documents. Ha quedat clar que la vista ha sigut curta i ràpida, que l’acord previ de totes les parts presents era evident, i que la jutgessa no ha dubtat.
