El president legítim Carles Puigdemont ha participat aquest diumenge a El Soler (Catalunya del Nord) en l’acte de confirmació dels prop de 200 ‘consells locals’ del Consell per la República a Catalunya, amb l’entrega de la ‘Carta mútua de compromís’ als seus representants. Puigdemont ha remarcat que el document és un marc “ampli, generós i obert” a diferència, ha dit, d’altres que “constrenyen i tallen les ales”. Als seus membres, els ha dit que cal “preparar el retorn dels drets i llibertats a Catalunya “preservats a l’exili” i els ha agraït que hi siguin “malgrat els cants de sirena i els crits a perdre l’esperança”. També ha insistit que els processos polítics “no es poden decidir sense la gent, ni en una taula dita de diàleg”.
L’acte del Consell per la República s’ha celebrat a El Soler (Catalunya del Nord), amb una representació dels seus dirigents (Consell de Govern), amb Lluís Llach, Aurora Madaula, Carme García, Toni Castellà i Lluís Puig i el vicepresident Toni Comín, i dos centenars de representants dels ara ja constituïts consells locals de l’ens.
Puigdemont ha manifestat que el document d’adhesió que han signat respectivament vol ser un marc “on hi cap tothom”. “Dins, hi cap tot un poble, i no tots els marcs són tan amplis, generosos i oberts d’esperit com el que vosaltres oferireu als ciutadans que us preguntin què és un consell local”.
Segons el document marc sobre consells locals aprovat el 2019 pel Consell per la República, les funcions principals són impulsar estratègies “per a la plena instauració de la república catalana”, col·laborar amb totes les accions institucionals i de la societat civil que tinguin aquest mateix objectiu i exercir com a “espai de representació política lliure i sobirà en el municipi (no limitat pels poders de l’Estat)”. El document també preveu altres funcions, com ara elevar propostes d’acció al Consell per la República, fer xerrades de difusió, etc.
El president ha considerat avui que la independència “no és un desideràtum” sinó “la guia” i que cal “exercir-la” cada dia. “I tant que hi ha mètode, hi tant que i ha manera d’exercir-la sense que te’n donin permís. El Consell forma part de la cadena i no l’abandonarà fins al reconeixement de la república catalana”, ha promès.
D’altra banda, Puigdemont s’ha tornat a referir avui a la taula de diàleg entre el Govern català i l’espanyol. Al respecte, el president ha manifestat que els processos polítics “que determinen el futur dels països” no es poden decidir sense la gent. “No es poden decidir en un despatx, ni tan sols en una taula dita de diàleg. No es pot fer d’esquena a la gent o contra la gent. Fa temps que es va decidir com fer-ho: escoltant, preguntat i obeint”, ha argumentat.
Comín posa “deures” als consells locals
En el mateix acte, el conseller legítim i vicepresident del Consell per la República, Toni Comín, ha tornat a defensar la tesi de la “confrontació” amb l’Estat, a qui considera de fet responsable d’haver-los “abocat” a adoptar aquesta estratègia. En aquest sentit, també ha desacreditat la taula de diàleg. “La taula pot dur a molts llocs, però si només hi seiem i no fem res més, a la independència no”.
Comín ha exalçat el paper del Consell i ha considerat que el seu “pla” és “el més concret que algú s’ha atrevit a posar sobre la taula per culminar l’1-O”. “Qui ha decidit que aquest pols s’ha acabat? Vam guanyar, vam fer la declaració d’independència perquè havíem guanyat i aquest és el pols que estem mantenint”, ha exclamat.
L’eurodiputat ha dit que els Consells Locals són una baula important per “acumular forces” des del territori. “Només amb les institucions a l’interior i les aliances internacionals a l’exterior no ho culminarem”, ha dit. Comin ha felicitat els consells per haver-se constituït i ha deixat anar una crítica velada a “alguns actors polítics” que, ha dit, “no veien clar”, aquesta figura al territori.
Entre els “deures” que Comín ha posat als nous consells hi ha els de fer campanya i preparar-se per a l’anomenada Assemblea de Representants del Consell per la República, un espai representatiu que es votarà el proper 1 d’octubre i que ha de tancar la “institucionalitzat paral·lela, republicana” que aspira a representar l’ens encapçalat per Carles Puigdemont.
