El candidat de Junts a les eleccions catalanes del 12-M, Carles Puigdemont, ha tret ferro a les declaracions del president d’ERC, Oriol Junqueras, que defensava construir la unitat “al voltant del que el país necessita” i no “de l’egoisme d’algú que vota en contra d’allò que és bo pel país”. “Les declaracions en campanya s’han de relativitzar, m’interessen més les declaracions de l’endemà de les eleccions”, ha dit en una atenció als mitjans a Estrasburg. Puigdemont ha defensat que cal “màxima unitat” per afrontar la “situació límit que viu el país” i que “per descomptat” comptarà amb Junqueras i ERC. Tot i això, el candidat de Junts ha responsabilitzat el president i candidat republicà, Pere Aragonès, de “l’abatiment que viu Catalunya”.
Puigdemont ha dit que els catalans tenen “la moral per terra” per “l’absència de lideratge” d’Aragonès i “l’hipercentralització de Madrid”. ”Estic convençut que els catalans faran un vot d’autoestima”, ha afirmat. Preguntat per si tem una “pinça” entre ERC i el PSC, Puigdemont ha contestat que “les pinces que puguin fer els altres quedaran empetitides per la voluntat dels catalans”.
Tornada a Waterloo
El candidat de Junts a les eleccions catalanes del 12-M, Carles Puigdemont, creu que hi ha marge fins al 25 d’agost per al debat d’investidura, segons fonts pròximes a l’expresident. Ara mateix Puigdemont veu “més possibilitats d’una elecció en segona volta” al Parlament que d’una repetició electoral. En qualsevol cas, descarta tornar a Catalunya abans del 25 de juny tenint en compte els terminis de constitució del Parlament i la campanya de les eleccions europees. Puigdemont preveu tornar a Waterloo el 15 de maig perquè encara no ha acabat la mudança, però preveu gestionar les negociacions postelectorals entre Bèlgica i la Catalunya del Nord.
Crida a la unitat
“A partir de les eleccions aquest país pot recuperar com a mínim gran part de la unitat que tristament s’ha perdut per la repressió i pròpies mancances”, ha assegurat. Així, ha allargat la mà a Aragonès per parlar després de les eleccions i intentar fer front amb “màxima unitat” el “moment límit” que viu el país en àmbits com “l’ensenyament, la llengua, la immigració, la sequera o l’habitatge”.
