El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha reaccionat a través de les xarxes socials a l’arxivament definitiu de les causes judicials inventades i obertes per a perseguir i represaliar judicialment els polítics i civils independentistes. Després d’anys als tribunals, el Suprem va confirmar l’arxivament definitiu del ‘cas Volhov’, la suposada trama russa, que l’afectava a ell i al diputat Francesc de Dalmases, i l’Audiència Nacional va confirmar l’arxivament de la causa per terrorisme oberta contra el moviment Tsunami Democràtic. Un dia rodó, si no fos perquè els arxivaments confirmen l’entramat mafiós de l’Estat per a atacar qualsevol dissidència, i en aquesta línia ha apuntat la seva reflexió Puigdemont. “Ni la veritat ni la justícia els han importat mai” ha escrit. Puigdemont constata que, després de la repressió judicial patida, “no podem perdre la memòria de la repressió”, perquè “els espanyols no han perdut mai la seva memòria de repressors”.
“Set anys després, algunes de les causes que la claveguera espanyola ha fet servir per perseguir independentistes catalans han començat a caure. Des de l’escandalós cas de Sixena fins a la delirant trama russa passant per la immoral acusació de terrorisme pel Tsunami Democràtic” diu el president de Junts. Puigdemont considera que les causes judicials eren causes “polítiques” estirades “com xiclets” per la “claveguera i els seus inestimables col·laboradors”, i que l’únic objectiu era la “guerra bruta” contra l’independentisme. Malgrat la desactivació de les causes, Puigdemont lamenta que “no podem estar contents” perquè “tot aquest castell de cartes no hagi resistit el pas del temps”, ja que les clavegueres ja “han aconseguit bona part del que buscaven: divisió, por, recels, desconfiances, reputacions danyades…”.
Puigdemont continua el seu escrit carregant contra tots aquells que han banalitzat els crits d’alerta de l’independentisme català sobre la guerra judicial que l’Estat havia permès i emprès contra polítics i ciutadans; així mateix, també ha apuntat que no es pot ignorar l’esforç o perdre tota l’empatia envers els qui han prestat una part de la seva vida a la causa de la independència. “Sóc plenament conscient del que representa la lluita per la independència de Catalunya. Contra bords i lladres de tota classe, construir la independència del nostre país reclama entre altres coses una conscient disposició a resistir aquesta mena d’atacs, que en alguns casos són d’una virulència i una potència de foc fortíssima. Riu-te’n de les picabaralles i els insults que corren per determinades xarxes socials que irriten els qui tenen la pell molt fina, capaços d’erigir-se en màrtirs de la llibertat d’expressió perquè un dia algú els ha blocat; són un joc d’infants comparat amb el calvari que alguns han hagut de passar —ells i les seves famílies— només perquè van decidir posar-se en situació de risc. Uns, simplement anant a manifestacions o compartint missatges; d’altres, assumint responsabilitats dins d’organitzacions socials o polítiques.
“Només els qui han vist la seva vida despullada en mans dels cossos policials, judicials i mediàtics espanyols saben el pa que s’hi dona” rebla el president a l’exili, que critica indirectament tots aquells que han fet burla o han perdut l’empatia pels independentistes represaliats, tot apuntant que li sembla “d’una absoluta manca de sentit de país, de sentit de lluita històrica”. “Avui està de moda menystenir tot aquest esforç, jo crec que bàsicament per càlculs electorals. A uns els fa nosa l’1 d’octubre, perquè el seu record els compromet a l’acció política, i a uns altres els fa nosa el concepte “procés d’independència”, perquè els resultats no són immediats i els deixa sense gaire espai polític per vendre una independència immediata i indolora” exposa.
Finalment, ha celebrat la càrrega que es treuen de sobre totes les persones que han quedat “alliberades” de la pressió, i també per tots els amnistiats d’altres causes.
