L’advocat de Pablo Llarena, Hakim Boularbah, ha defensat a la vista per la demanda civil de Carles Puigdemont i els consellers exiliats a Bèlgica que el seu client té “immunitat de jurisdicció d’estat” davant dels tribunals belgues. El representant del magistrat del Tribunal Suprem ha assegurat que l’única intenció de l’acusació és “recusar” Llarena, intentar “desestabilitzar-lo” i “exportar el conflicte”. Per la seva banda, l’equip jurídic del president i consellers a l’exili ha reclamat una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE per determinar si Bèlgica té competència per jutjar el cas.
“La immunitat de jurisdicció d’estat no es pot aplicar a l’espai comú de justícia europeu”, ha defensat l’advocat de Puigdemont, Christophe Marchand, rebutjant la petició de protecció al·legada per la defensa de Llarena.
Boularbah ha rebutjat la necessitat de presentar una pregunta prejudicial a Luxemburg com demana Puigdemont perquè considera que la immunitat dels estats és “un principi internacional” i no relatiu al dret europeu. A més, ha assegurat que el jutjat civil que porta el cas “no té l’obligació” de presentar una prejudicial perquè no és la darrera instància judicial.
Després que les parts hagin presentat oralment les seves al·legacions, el tribunal ha fet un recés i continuarà la vista a partir de les dues de la tarda.
No està previst que aquest dijous el tribunal adopti una decisió i des de l’acusació calculen que podria trigar aproximadament un mes a pronunciar-se.
L’acusació de Puigdemont
Després de fer un repàs sobre el procés judicial després de l’1-O i els esdeveniments polítics a Catalunya i Espanya dels darrers dos anys, l’equip jurídic format per Chirstophe Marchand, Marc Snoeck, Gonzalo Boye i Simone Bekaert ha acusat Llarena de ser “parcial” en la seva instrucció de la causa de l’1-O per uns comentaris a la premsa en un acte a Oviedo.
L’acusació ha al·legat que aquesta presumpta “vulneració dels drets fonamentals” de Llarena a Puigdemont i els altres consellers els hi ha causat un “dany moral indiscutible” a quan ja residien a Bèlgica. Per això, justifiquen la demanda en la jurisdicció belga.
Però abans d’entrar al fons del cas i davant l’argument de la immunitat de jurisdicció d’estat, l’acusació proposa al tribunal belga de primera instància que pregunti al TJUE si Bèlgica és competent per jutjar un magistrat d’un altre estat de la UE.
Arguments de Llarena
En primer lloc, la defensa de Llarena ha remarcat que “Espanya només participa per defensar la immunitat del jutge espanyol” en aquest procediment. Per la defensa, el tribunal belga no és competent perquè Llarena compta amb aquesta protecció i creu que la demanda, en tot cas, s’hauria de tractar al Tribunal Suprem espanyol. A més, consideren que la pregunta prejudicial al TJUE no és pertinent perquè aquest tipus d’immunitat està emparat pel dret internacional i no l’europeu.
Tot i això, Boularbah ha justificat els comentaris de Llarena que han motivat la demanda a Bèlgica assegurant que els va fer de forma “totalment neutra” i “amb l’únic objectiu d’informar el públic” sobre el cas que estava instruint.
L’equip jurídic de Llarena ha recriminat a Puigdemont i als consellers haver interposat la demanda a Bèlgica per “desestabilitzar” el magistrat “obligant-lo a defensar-se a l’estranger”. “S’intenta exportar un conflicte als tribunals belgues”, ha assegurat.
Rèplica de Comín
Després de la primera part de la vista, l’eurodiputat Toni Comín ha reivindicat el seu dret a presentar una demanda a Bèlgica per poder tenir “un jutge instructor imparcial”. “No és oportunisme, és defensar els nostres drets”, ha afirmat Comín.
D’altra banda, Comín ha defensat la necessitat de presentar una pregunta prejudicial a Luxemburg per determinar si la immunitat jurídica d’estat es pot “superar” per “protegir els drets” fonamentals a la Unió Europea.
A part de Comín, l’eurodiputada Clara Ponsatí ha assistit a la vista, però no hi ha anat el líder de JxCat Carles Puigdemont ni els consellers exiliats Lluís Puig i Meritxell Serret, també personats a la demanda.
La demanda civil
Fa més d’un any el president i consellers exiliats van denunciar el magistrat del Suprem als tribunals belgues en considerar que va violar la seva “llibertat d’expressió, els procediments judicials i la presumpció d’innocència” en la instrucció del cas de l’1-O i que els va afectar durant la seva estada a Bèlgica. El litigi estava en fase d’al·legacions escrites des del març i aquest dijous s’ha obert el procediment oral.
El març del 2018 la defensa de Carles Puigdemont va ampliar a l’estat espanyol la demanda contra Pablo Llarena i va estendre l’objecte del cas a les actuacions de Llarena com a jutge, després que Espanya decidís personar-se en el cas per defensar el magistrat.
