L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont confia que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l’extradició de l’exconseller Lluís Puig afavorirà altres col·lectius internacionals. Així va expressar-se el passat dimarts en l’acte de presentació de l’estudi ‘Confiança mútua, drets fonamentals i “grups objectivament identificables”‘, coordinat per Neus Torbisco i basat en la decisió del TJUE, que avalava denegar una euroordre si s’acredita que l’afectat pertany a un “grup objectivament identificable”, com seria l’independentisme català.
L’estudi és un treball “a disposició de tot el món” que pot ser d’especial interès “per als advocats que es trobin amb aquests casos” de minories religioses, culturals, nacionals o ètniques. “Emparant-se en aquesta jurisprudència tenen una capa de protecció molt gran. És una aportació que hem fet des de Catalunya al dret europeu”, ha destacat.
Puigdemont va participar telemàticament a la presentació de l’informe, que s’editarà en format llibre en diversos idiomes i gira al voltant del sistema d’extradicions europeu, basat en la confiança entre estats però que ara incorpora “unes salvetats” arran de la sentència del TJUE, que genera jurisprudència. Físicament, a Barcelona, Torbisco ha explicat que “contràriament a la narrativa que es fa que hi ha uns senyors que es van fugar per eludir la justícia”, la cort europea ha reconegut una persecució a l’independentisme català pel fet de ser una minoria. Ha estat fruit, ha considerat, de la lluita legal dels exiliats en diferents països: “No és un estat que ha rebutjat les euroordres, són quatre”.
A partir de la sentència del TJUE, ha relatat, els tribunals europeus “han d’aplicar un grau més elevat d’escrutini” quan hi hagi la sospita que un investigat “és objecte d’una discriminació o d’una vulneració de drets humans pel fet de pertànyer a un grup”. En aquest sentit, l’informe assenyala que el sobiranisme català és víctima d’una “discriminació injustificada” per part de l’estat espanyol, que ha emprat “un arsenal d’eines repressives” contra activistes independentistes i ha tractat com a rebel·lió, sedició o malversació actes que el document veu com a desobediència.
També hi veu exemples en l’espionatge a independentistes, especialment en el cas de la intervenció de comunicacions amb advocats, la qual cosa corromp el dret a un judici just i, per tant, posa en qüestió la “confiança pràcticament cega” entre estats a l’hora d’extradir investigats per delictes.
El treball editat per Torbisco ha comptat amb la col·laboració de Nico Krisch, Dabid Banisar, Frédéric Mégret i Alejandro Chehtman, tots ells professors d’origen internacional “molt experts en el seu àmbit de coneixement i gens sospitosos de voler contribuir a cap causa política”, ha destacat ella. Els autors no només parlen del cas de Gordi i de les seves conseqüències sobre la justícia europea, sinó que també aborden aspectes com la llibertat d’expressió, l’espionatge, la situació del dret a l’autodeterminació i el secretisme al voltant dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.
