Carles Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig han demanat la recusació dels nous magistrats del Tribunal Constitucional (TC) Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, que van prendre possessió el 18 de novembre. La defensa dels quatre ex membres del Govern afirma en l’incident de recusació, al que ha tingut accés l’ACN, que els dos nous magistrats han pres posició “reiteradament” sobre diverses causes que els afecten, especialment pel que fa a l’1-O. Per exemple, afirmen que Arnaldo va arribar a signar un manifest on es demanava que caigués “tot el pes de la llei” sobre els recusants per l’1-O. Per això, demanen l’abstenció o recusació dels jutges dels recursos contra aquesta causa i de tots els que se’n deriven.
D’altra banda, també demanen la recusació en els recursos d’empara mixts interposats per Puigdemont, Comín i Ponsatí contra acords de la Junta Electoral Central en contra de la seva condició d’eurodiputats, així com de la seva immunitat parlamentària.
Entre d’altres, la defensa afirma que Arnaldo s’havia posicionat anteriorment sobre la situació dels recusants. Posa com a exemple que va considerar “malalts del sectarisme” els que discrepaven de la decisió de Fiscalia d’interposar una querella per delicte de rebel·lió contra els polítics catalans i les manifestacions que fa en el seu darrer llibre o en altres àmbits. En resum, la defensa afirma que són “innombrables” els cops que Arnaldo ha posat de manifest la seva “absoluta manca d’imparcialitat” sobre la causa.
A més, sosté que concorre en Arnaldo un argument més, ja que va prejutjar durant la causa diverses qüestions relacionades amb l’objectiu dels recursos d’empara presentats pels recusants, per exemple pel que fa al procés sobre la immunitat parlamentària dels mateixos.
També sosté que hi ha una relació d'”amistat” entre aquest magistrat i el que era fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, i amb el president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena; així com amb el lletrat de la Junta Electoral Central, Manuel Delgado-Iribarren. A més, considera que existeix una “estreta relació” amb el PP, “responsable” de la seva promoció al càrrec de magistrat.
En el cas d’Espejel, apunta la seva anterior condició de presidenta de la sala penal de l’Audiència Nacional, càrrec durant el qual va tenir una participació directa o indirecta amb alguns plets de les causes que afecten els recusants. Menciona també l'”estreta vinculació” amb el PP i la seva afiliació a l’Associació Professional de la Magistratura, que ha demostrat una “bel·ligerància desmesurada” contra els recusants.
Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa també han demanat la recusació d’aquests dos magistrats.
