El govern espanyol inicia aquest mes de setembre el curs més difícil des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa el juny del 2018. El ‘no’ de Junts als objectius de dèficit apunta a la possibilitat d’una nova pròrroga dels pressupostos generals de l’Estat i anticipa problemes per mantenir com a soci aquesta formació, imprescindible per a la majoria. Mentre intenta retenir Junts, Sánchez rep els embats del PP en matèries com la immigració, i té pendent el desplegament dels acords amb ERC per a la investidura d’Illa, especialment pel que fa a un finançament singular per a Catalunya, que topa no només del PP, Vox i els territoris controlats pels populars, sinó també de socis com Compromís.
Després d’un any en què les aritmètiques parlamentàries han portat l’executiu a aprovar només cinc lleis, entre les que es troba l’amnistia, el govern espanyol obre un curs polític on tornarà a trobar dificultats per aprovar lleis al Congrés. El principal repte són els pressupostos generals de l’Estat per al 2025. L’executiu espanyol està decidit a presentar-los a la cambra baixa, però fonts de la Moncloa admeten ja obertament la possibilitat que els comptes no disposin del suport de Junts i que, per tant, calgui anar a una segona pròrroga.
L’executiu farà el pas a l’espera d’un canvi en la relació amb la formació de Puigdemont que li permeti assolir els 176 vots necessaris per a l’aprovació dels comptes. Si no s’aproven, va apuntar la portaveu, Pilar Alegría, serà responsabilitat de les formacions. Fonts de la Moncloa sostenen que en el pitjor dels casos la pròrroga es faria sobre uns pressupostos elaborats pel govern de coalició PSOE-Podem, i per tant són expansius. Ara per ara, l’executiu de Sánchez descarta cap avançament electoral, malgrat el lapsus del passat dimarts de la portaveu, Pilar Alegría, que va situar el final de la legislatura el 2025.
La relació amb Junts està condicionada pel Congrés que aquesta formació ha de celebrar al mes d’octubre i per la no aplicació per part del Suprem de la Llei d’amnistia sobre l’expresident Carles Puigdemont. L’executiu espanyol sosté –en paraules del ministre Bolaños- que cal esperar que es resolguin els procediments judicials (que acabaran en mans d’un Tribunal Constitucional amb majoria progressista), i atribueix al moment pre-congresual el fet que Junts es desmarqui de la majoria. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va assegurar aquest dimecres que el seu govern treballarà com fins ara per assolir acords que li permetin sumar majoria al Congrés.
Paral·lelament, el govern espanyol té pendent la concreció i el desplegament dels acords amb ERC –també immersa en un moment precongresual- per a la investidura de Salvador Illa. El principal gravita sobre el finançament singular. L’executiu espanyol aspira a acordar un nou sistema amb tots els territoris, però la direcció del PP es va anticipar a una possible ruptura del front comú dels presidents autonòmics del PP contra la reforma presentant un document signat per tots els seus barons. Els presidents del PP critiquen a l’uníson el que consideren que és una ruptura de la “igualtat”, però no són capaços de consensuar una proposta alternativa.
Al ‘no’ del PP se suma el president socialista de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, i també les queixes de socis com Compromís, que condiciona el seu ‘sí’ als pressupostos generals de l’Estat al fet que es reformi tot el sistema de finançament i es posi punt i final al desviament que es produeix al País Valencià.
Sánchez afronta a més una pugna amb el PP sobre immigració. Els populars (i Junts) es neguen per ara a donar suport a una reforma de la llei d’estrangeria que estableixi un repartiment obligatori de menors immigrants entre les comunitats autònomes. La gira que el president Sánchez ha fet aquesta setmana a Mauritània, Gàmbia i Senegal ha accentuat el xoc. L’executiu espanyol defensa un sistema d’immigració “circular” amb retorn dels immigrants un cop acabada la temporada, i el PP acusa Sánchez de promoure un “efecte crida”.
