L’exconsellera i eurodiputada de Junts Clara Ponsatí s’ha mostrat contundent sobre l’acord d’investidura que Junts i el PSOE van tancar el passat dijous, 9 de novembre. Ponsatí no veu amb bons ulls el pacte, que ha arribat després de setmanes de negociació i incertesa, i tenint en compte el tarannà de Junts, que a l’anterior investidura va votar en contra de Sánchez, i que ha manifestat en múltiples ocasions el seu rebuig a les institucions espanyoles. En un article d’opinió publicat a VilaWeb, Ponsatí reflexiona sense embuts sobre el que aquest acord significa, i significarà, per al moviment independentista i per a la pròpia independència del país.
Ponsatí comença destacant que el “millor aspecte de l’acord” és el fet que “clarifica les coses”, tot constatant que suposa “el final del trajecte” que va ser el procés d’independència. Exposa que des del principi de la negociació semblava que hi havia “dues opcions”: la primera, “pactar alguna cosa substancial” que comportés un avenç real a canvi de “renunciar a l’autodeterminació una temporada”; l’altra opció, segons Ponsatí, consistia a “posar tota la pressió en l’autodeterminació i estar disposat a pagar el preu de renunciar a tota la resta”.
Tot plegat, a ulls de la consellera, era una “falsa dicotomia creada pels partits per justificar les seves rendicions”, perquè “cap de les dues opcions no era realment possible”. Ponsatí no s’ha tallat un pèl a l’hora de carregar contra ERC, Junts i la CUP, criticant que han “renunciat alhora a l’autodeterminació i a les polítiques que el país necessita” a canvi de negociar amb el PSOE, i sense oferir “cap alternativa ni cap idea de país fora de les seves batalles”.
Ponsatí fica encara més el dit a la llaga, i exposa que el motiu pel qual els partits independentistes s’han esforçat per justificar el retorn a la política espanyola és perquè “mai no han cregut que hi hagués cap alternativa“. Els acusa, així, d’haver-se rendit en les coses més petites del dia a dia, ja que el 155, la presó, l’exili i la repressió “van convèncer la classe política que qualsevol conflicte, qualsevol fricció, per petita que fos, no es podia mantenir”.
L’exconsellera exposa que, des d’aleshores, tota la política ha consistit a evitar qualsevol fricció, un fet que ha resultat en l’acceleració del procés d’assimilació dels catalans a Espanya. Així, critica que tant ERC com Junts i la CUP pretenien emprar la mobilització popular i l’amenaça d’una insurrecció popular per forçar l’estat espanyol a negociar i aconseguir “més marge polític, una mica més d’autogovern”. Constata, però, que “va ser una irresponsabilitat fer servir les aspiracions legítimes i històriques de la població per a una negociació a la baixa”.
En aquesta línia, l’eurodiputada acusa els partits independentistes d’haver cremat les aspiracions d’independència i mobilització per una generació, a la vegada que reflexiona que és “la millor definició del contingut del pacte”.
“Són molts anys perduts, molt de dolor personal i col·lectiu, i una accelerada desnacionalització de Catalunya” etziba Ponsatí en l’escrit, denunciant també que després de les eleccions del 23-J “no hi havia res a negociar perquè no hi havia forces ni per a liderar una onada cap a la independència sense por de tots els riscos que són naturals”. A la vegada, també denuncia que, en els recents anys el discurs dels partits sobiranistes “feia de cortina de fum de les seves renúncies”.
Ponsatí lamenta que, després de 40 anys de lluita perquè el moviment independentista “esdevingués un moviment polític autocentrat, deslligat dels límits, els complexos i les pors que imposava el PSC-PSOE”, aquest conjunt d’idees “tornen a dependre del PSC-PSOE”.
L’exconsellera conclou el seu article deixant constancia que l’acord Junts-PSOE deixa el país “orfe de representació”, i avisant que “res que enforteixi Catalunya no passarà desapercebut”.
