Aquesta sí que pot ser l’autèntica obertura de la capsa de Pandora: Polònia es defensa davant la UE posant Espanya com a exemple d’incompliment amb les sentències dels tribunals europeus, o sigui, assegurant que el regne d’Espanya sí que s’ha saltat l’ordre jurídic i ha fet prevaldre el que han decidit els tribunals interns espanyols sense fer cas a les sentències europees.
L’exemple flagrant és del vicepresident legítim, Oriol Junqueras, que el judici farsa va afanyar-se a sentenciar abans que el TJUE resolgués que tenia immunitat com a europarlamentari i que, per tant, podia anar a Estrasburg a prendre possessió de l’acta d’eurodiputat. El tribunal Suprem va desatendre aquesta petició amb peregrí argument, tret de l’APM, de “ahora es tarde”: un cop sentenciat pel Suprem, el TJUE ja podia dir missa. Ergo, les lleis espanyoles estan per sobre de les europees.
La gran diferència entre Polònia i Espanya és que Polònia ho ha exposat, advertit i argumentat i, de moment, no ha fet res. Espanya, en canvi, no ha avisat ni dit ni mu, però ho ha fet.
