Tres comandaments de la Policia Nacional han assegurat aquest divendres al jutjat que l’1-O no es van utilitzar les porres a l’escola Estel del barri del Guinardó de Barcelona, tot i que es van registrar 18 votants ferits. Segons ells, es va usar la força mínima imprescindible i proporcional per arrossegar o apartar les persones que obstaculitzaven l’acció policial per parar el referèndum. A més, un d’ells ha dit que va intentar convèncer els votants que s’apartessin abans d’intervenir amb la brutalitat que va demostrar el cos durant aquella jornada. D’altra banda, un altre agent que va actuar a l’escola Mediterrània (al barri de la Barceloneta de la capital catalana) també ha negat l’ús de porres per part de la seva unitat, tot i que hi ha vídeos on clarament es veuen cops a votants amb aquesta arma policial. Tots quatre policies han declarat com a investigats al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona.
Segons l’Associació de Juristes pels Drets Humans, que fa d’acusació, el màxim comandament operatiu de la seva unitat sobre el terreny ha declarat molt nerviós i ha explicat que ell mateix va anar a l’Estel el dia abans per investigar l’escola que li havien assignat. Ha assegurat que va parlar-ne amb el seu superior, un cap d’unitat, de qui no ha dit el nom. Els dos subinspectors que l’acompanyaven, al seu torn, han explicat que ells només van parlar amb el seu superior directe i que ni tant sols sabien on eren les escoles que tenien assignades. Es tracta de tots els comandaments que van actuar en aquest centre, on la policia va fer una ràpida incursió que va dificultar que els votants poguessin prendre imatges, cosa que ha obstaculitzat la investigació.
Tots tres han explicat, a preguntes del jutge, la fiscalia i les defenses, que les ordres que van rebre els dies anteriors eren molt genèriques i es referien sobretot a preservar la seva pròpia seguretat.
El posicionament del fiscal
Joaquim Pérez i Gemma Rodríguez, de l’Associació de Juristes pels Drets Humans, s’han mostrat sorpresos pel posicionament del fiscal, que ha preguntat als agents si en altres circumstàncies similars haurien arrestat alguns dels votants per desobediència o resistència a l’autoritat. Tots tres han respost afirmativament.
Fa uns dies, l’Audiència de Barcelona va decidir reobrir aquesta part de la causa, després del recurs de l’Ajuntament de Barcelona, acusació popular, contra l’arxivament que havia fet anteriorment Instrucció 7. La resolució de l’Audiència apunta que és “de comú coneixement que en alguns centres els agents de l’autoritat van procedir a requisar urnes i paperetes sense cap incident, però que en altres, en canvi, es va utilitzar una desmesurada violència”. L’Audiència també sostenia que el fet que no hi hagi imatges de les càrregues no vol dir que s’hagi d’arxivar la investigació i, així mateix, remarcava que cal investigar quines consignes concretes van donar als agents els responsables de l’operatiu, per veure si es poden imputar a aquests comandaments les lesions ocasionades a diversos votants. Els policies, continuava, tenien ordres d’impedir la votació, però això no els donava una “patent de cors per a qualsevol acció de violència quan és innecessària, desproporcionada o amb un clar abús de poder”.
Escola Mediterrània
L’agent que va intervenir a l’escola Mediterrània de la Barceloneta ha explicat que no va ser conscient que ningú del seu equip usés material antiavalots en aquell centre, tot i que posteriorment va veure vídeos fets públics on es veuen policies donant cops amb aquestes armes policials. Així, el policia ha explicat que van obrir un passadís perquè els votants que volguessin sortissin del centre però alguns votants van agafar i empènyer els agents.
La declaració d’aquest agent s’ha fet des de Sevilla per videoconferència, només ha respost al jutge instructor, el fiscal, l’advocacia de l’estat i la defensa. Els altres tres agents, destinats a Canàries, han demanat declarar més endavant perquè no han tingut prou temps per preparar-se la causa.
En un escrit presentat el 17 de gener, l’Ajuntament de Barcelona demanava que se cités a declarar com a investigats aquests quatre agents, que van ser “identificats amb claredat” per un denunciant representat pel consistori perquè va apuntar en una papereta de votació que tenia a la mà els números d’identificació dels policies. També remarquen que el denunciant “va descriure la seva agressió concreta i la seva posició en el moment dels fets”.
