L’ONG del català Plataforma per la Llengua continua lluitant per aconseguir que la llengua catalana esdevingui una de les llengües oficials de la Unió Europea, després que es fes públic que l’Estat espanyol mai va sol·licitar-ho formalment malgrat l’elevada demanda, i que va mentir descaradament en afirmar que era la mateixa UE que rebutjava oficialitzar-lo. L’entitat, doncs, no deixa de visibilitzar les demandes del poble català i dels catalanoparlants davant el govern espanyol, el qual ara ostenta la presidència rotatòria de la UE. Després d’exigir des del Parlament Europeu la oficialitat del català, i de posar contra les cordes el president espanyol, Pedro Sánchez, l’ONG apunta ara al nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
Membres de la Plataforma per la Llengua van plantar-se a la plaça de Sant Jaume, a Barcelona, la nit del passat dilluns, 17 de juliol, per preguntar a Collboni si exigirà l’oficialitat del català a la UE com a nou alcalde de la capital de Catalunya que és. La pregunta, tanmateix, no s’ha fet a porta tancada o en un acte oficial, sinó que s’ha projectat a la façana del mateix Ajuntament de Barcelona, quedant exposada davant de totes les persones que passin per allà.
“Alcalde Jaume Collboni, demanareu l’oficialitat del català a la Unió Europea tal com heu promès nombroses vegades al programa electoral del PSC?” repeteixen des de Plataforma, però aquesta vegada a Twitter.
📽 Projectem, a la façana del @bcn_ajuntament, un missatge CLAR:
👉 Alcalde @jaumecollboni, demanareu l’oficialitat del català a la #UE tal com heu promès nombroses vegades al programa electoral de @socialistes_cat?
🇪🇺 L’estat espanyol presideix l’@eu2023es: ara és el moment! pic.twitter.com/Xl0IcuAmVH
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) July 17, 2023
La Plataforma per la Llengua recorda que, de les 24 llengües considerades oficials a la UE, dotze d’aquestes tenen menys parlants que el català. L’oficialitat de les llengües, malgrat semblar un tràmit, té importants conseqüències per aquesta i els seus parlants, com ara protecció, l’impacte en les relacions amb altres socis comunitaris o en el reconeixement.
