Plataforma per la Llengua ha assegurat aquest dimecres que la situació d’emergència lingüística de Catalunya “empitjora” i ha exigit al Govern un major “compromís” amb el català. Després d’haver-se fet pública l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya (EULP) 2023, l’entitat ha lamentat que es mantingui la “tendència a la baixa” en l’ús social del català i han reclamat fer complir i reforçar la immersió, incrementar l’audiovisual, els espais de socialització en català i comprometre’s amb una identitat col·lectiva en català. L’organització ha apostat perquè la Generalitat faci servir el seu poder per normalitzar la llengua i passi de la pedagogia al poder coercitiu. També ha emplaçat la ciutadania a defensar més la llengua.
En roda de premsa a la seu de la demarcació de Barcelona del Col·legi de Periodistes (CPC), Plataforma per la Llengua ha atribuït l’empitjorament en l’ús social del català a sis grans factors. En primer lloc, han parlat d’una estructura jurídica lingüísticament “discriminatòria” de l’Estat, a l’hàbit dels catalanoparlants d’”amagar la llengua”, les transformacions demogràfiques profundes, el “fracàs” del sistema educatiu, la manca de referents audiovisuals i de lleure en català i, finalment, al “setge permanent de l’espanyolisme polític”.
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha constatat que les dades presentades pel Govern sobre el català eren “previsibles” i que, a la vegada, haurien de ser una “oportunitat perquè la societat catalana s’impliqui decididament a favor de la restitució de la seva llengua”.
L’entitat ha analitzat els resultats de l’enquesta i s’ha mostrat preocupada per la creació de dues noves categories de parlants: els primaris i els secundaris. Pel fet que l’enquesta es faci cada cinc anys i ara es plantegin diagnòstics amb dades “obsoletes” i per la caiguda en l’ús habitual del català. “Malgrat la recuperació lleugera del 2018, ha caigut progressivament del 50,7 % el 2003 al 42 % d’aquesta enquesta”, han apuntat.
Durant la roda de premsa, Escuder i la vicepresidenta de l’entitat Mireia Plana han lamentat que l’ús habitual del català “descendeixi, en general, amb cada franja d’edat, i que, entre els joves d’entre 15 i 29 anys, només el 38,6 % tinguin el català com a llengua habitual”. “De manera molt preocupant, l’enquesta de 2023 també revela que les persones que consideren que el català és la seva llengua en exclusiva, és a dir, la d’identificació, hagin baixat del 36,3 % al 30 %”, han indicat. Finalment, també han criticat que hi hagi una forta “bilingüització dels catalanoparlants”. “Els que parlen en exclusiva el català de manera habitual ja només són el 32,6 %”, ha recordat la vicepresidenta de l’entitat.
Escuder i Plana han repassat els factors que combinats expliquen la situació del català. Han parlat de l’ordenament jurídic discriminatori, les actituds dels catalanoparlants, els canvis demogràfics, el “fracàs parcial” del sistema educatiu, les transformacions en l’audiovisual i el lleure i la politització i les “campanyes d’odi promogudes per l’espanyolisme”. “Tampoc hi ha una voluntat decidida de la Generalitat de fer servir el poder que té per normalitzar la llengua: s’ha apel·lat massa sovint a la pedagogia i s’ha renunciat a fer servir el poder coercitiu”, han comentat des de l’entitat.
Un altre aspecte que han posat damunt la taula ha estat a l’actitud dels catalanoparlants que “amaguen la llengua” amb les persones que sospiten que no són catalanoparlants. “Si els parlants de català l’amaguen, difícilment els que no el parlen habitualment ho faran”, ha apuntat Plana.
Pel que fa al “fracàs” del sistema educatiu, han sentenciat que “tot i que l’escola hagi universalitzat el coneixement de la llengua, és sobretot un coneixement passiu, no actiu, i, en qualsevol cas, no ha aconseguit que la llengua es faci servir fora dels seus recintes ni dins mateix de les escoles”.
Les propostes per millorar el català
Per revertir la situació, Plataforma per la Llengua ha proposat cinc àmbits d’actuació prioritària. En primer lloc, han parlat d’exigir a les institucions “un compromís real amb la llengua”. “No només pedagogia i bones paraules: calen fets”, han dit. Han parlat de crear més espais de socialització en català, més contingut en català i que els principals referents esportius i culturals traslladin que el català és una llengua “vàlida”.
Sobre la immersió lingüística, han dit que cal sancionar els incompliments per assegurar l’ús del català a l’escola. També han fet una crida a institucions i societat per “comprometre’s amb una identitat col·lectiva lligada a la llengua i explícitament oberta”.
D’altra banda, l’organització ha presentat la campanya ‘Decantem la balança pel català’, una campanya per mobilitzar la ciutadania i activar-la per fer front a la situació d’emergència lingüística del català. A través de diversos vídeos, la iniciativa interpel·la els catalanoparlants perquè sumin esforços amb l’entitat com a socis o voluntaris i ajudin a defensar la llengua des de tots els fronts i els territoris.
