L’entitat de defensa del català Plataforma per la Llengua tampoc no s’ha quedat de braços plegats davant l’atac del TSJC a la immersió lingüística. Després que el Govern en funcions de la Generalitat anunciés un recurs contra la suspensió cautelar del decret de règim lingüístic que blinda el català a l’escola, l’entitat ha fet un pas més i ha presentat un escrit per recusar els magistrats del TSJC que han suspès el decret de protecció del català a l’escola.
La Plataforma per la Llengua argumenta en el seu escrit que el jutge Javier Aguayo va fer declaracions partidistes durant la missió d’eurodiputats de Cs, PP, Vox i liberals que el desembre passat es va desplaçar a Catalunya per observar el model d’immersió lingüística. La missió, orquestrada pel PP i per la seva màxima representant Dolors Montserrat, estava esbiaixada des d’un principi, tal com van denunciar els sindicats educatius, entitats culturals i el mateix Govern. Com ha explicat l’exjutge Ramon Llena, assessor jurídic de Plataforma per la Llengua, “un jutge no pot fer un posicionament tan clar a favor d’una de les dues parts, com ha fet Aguayo”.
L’entitat també considera que la interlocutòria s’extralimita i anticipa el que hauria de resoldre la sentència. Alhora, l’entitat ha presentat un recurs de reposició per evitar la suspensió cautelar del decret i un escrit d’oposició contra el plet presentat per l’entitat ultraespanyolista i catalanòfoba d’Asamblea por una Escuela Bilingüe.
Des de l’ONG del català defensen que la suspensió “no es pot justificar de cap manera”, perquè, en un procediment contenciós administratiu “hi ha la presumpció legal que les actuacions de les administracions són ajustades a dret, i això només es pot defugir o contrariar amb un pronunciament sobre el fons de la qüestió”. A més, afegeix l’organització, “tampoc hi ha cap fonament de risc” a l’hora de mantenir vigent el decret, perquè el fet de mantenir-lo “no té efectes immutables ni irreparables”. També opina que la suspensió del decret “pertorba de manera greu l’interès general” perquè “impedeix als centres millorar les eines i reforçar els procediments per aconseguir un major equilibri lingüístic”.
La Plataforma també afirma que la interlocutòria “no és pròpiament una mesura cautelar ni una valoració defensiva de drets en risc, sinó una anticipació de la decisió final amb un judici previ a les al·legacions i proves de les parts, que és del tot al marge de l’objectiu, la finalitat i les garanties d’una mesura cautelar”.
En un aspecte més tècnic, Plataforma per la Llengua explica que dels cinc jutges que havien de formar el tribunal (Javier Aguayo, Maria Luisa Pérez, Francisco José Sospedra, Andrés Maestre i Elsa Puig), dos (Maestre i Puig) no són plantilla de la Sala del Contenciós Administratiu “i, per tant, la integració en el tribunal s’havia de comunicar a les parts (per valorar si tenien causes d’abstenció i recusació) i no es va fer”.
“A més, a última hora, Puig no va participar en la valoració de les mesures cautelars i el canvi tampoc no es va comunicar en cap moment a les parts”, afegeix l’entitat, que alhora indica que en el cas de Sospedra i Pérez, “tampoc no s’informa de per què formen part del tribunal”. I rebla: “Fins i tot si se’ls va assignar el cas de manera no arbitrària ni discrecional, com que no se n’informa enlloc, les parts no poden saber-ho amb seguretat”.
