Edició 2337

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 18 de desembre del 2024
Edició 2337

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 18 de desembre del 2024

Personalitats polítiques catalanes recorden l’arquitecte Oriol Bohigas

|

- Publicitat -

L’arquitecte i urbanista Oriol Bohigas ha mort als 95 anys, segons ha confirmat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en una piulada. Autor de multitud de projectes de tipologia molt variada, a Catalunya i Europa, destaquen per l’ambició i complexitat la Vila i el Port Olímpic (1992), la reestructuració de les casernes Roger de Llúria (2001) o l’edifici Disseny Hub a la plaça de les Glòries (2013). Va rebre nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 1991, el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme, el 2001 i el Premi Nacional de Cultura, el 2011. A finals d’aquest mes de setembre, va lliurar el seu fons documental a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Publicitat

Nascut el 20 de desembre de 1925, Bohigas es va graduar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1951, i el 1961 va assolir també el títol de diplomat en Urbanisme. Va iniciar l’activitat professional dins el Grup R i es va associar primer amb Josep Martorell (1951) i després amb David Mackay (1962), amb els quals va acabar formant l’estudi MBM Arquitectes. És autor de multitud de projectes de tipologia molt variada, a Catalunya i Europa, que abasten des d’arquitectura residencial, centres escolars i universitaris, estacions i comissaries, a seus d’entitats o centres religiosos, d’entre els quals destaquen per l’ambició i complexitat la Vila i el Port Olímpic (1992), la reestructuració de les casernes Roger de Llúria (2001) o l’edifici Disseny Hub a la plaça de les Glòries (2013).

Des de 1964, Bohigas va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual esdevingué director entre 1977 i 1980. Delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (1980-1984) i conseller en la matèria, va projectar la gran transformació urbanística d’obertura al mar que va representar la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Entre 1991 i 1994 va ser regidor de Cultura de la capital catalana.

Ha estat objecte de múltiples distincions i reconeixements. Impulsor dels Premis FAD, la seva obra ha estat guardonada reiterades vegades des del 1959. L’any 1986 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona; el 1988, la Medalla d’Urbanisme de l’Académie d’Architecture de Paris; el 1990, la Medalla d’Or de l’Arquitectura del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, i el 1991, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L’any 2001 va rebre també el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme i el 2011 el Premi Nacional de Cultura.

És autor d’una extensa obra memorialista i de teoria i història de l’arquitectura i l’urbanisme durant el segle XX. Va ser fundador i president (1975-1992) del grup editorial Edicions 62, president de la Fundació Joan Miró (1981-1988) i de l’Ateneu Barcelonès (2003-2011).

Reaccions

En una piulada, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat que va ser un “gran transformador de Barcelona. A l’arquitecte de mirada llarga. A l’intel·lectual compromès. Ha mort un referent pel país”, ha indicat.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha recordat que justament a finals de setembre van signar la donació del seu fons documental a la Generalitat. “Gràcies, Oriol, per tot el que has fet pel país. Et recordarem sempre. El meu sentit condol a la família i amics”, ha assenyalat.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’ha definit com un “home de cultura” i ha ressaltat que “va ser un privilegi poder tractar-lo i conversar amb ell”.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut