El coronel responsable de coordinar l’operatiu de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, ha acusat els Mossos de visitar els centres de votació dies abans del referèndum per traslladar-los en quin escenari no actuarien. Segons ha explicat, els agents van fer fins a 823 visites i van aprofitar per explicar que no desallotjarien si abans de les 6 del matí d’aquell dia hi havia “tal massa de gent” que dificultés la seva actuació, i “especialment col·lectius vulnerables com nens i gent gran”. “La finalitat d’aquestes visites va ser la contrària a la pretesa en la decisió del TSJC”, ha afirmat.
Segons el coronel, aquesta informació va ser “coneguda” pel Govern i les entitats per fer una crida a ocupar els locals de votació per buscar que els Mossos es trobessin “l’escenari” que ells mateixos havien descrit per no actuar. Pérez de los Cobos ha dit que els Mossos havien anunciat “a bombo i plateret” en aquestes reunions prèvies que anirien a les 6h als col·legis electorals i que, per això, l’hora “general” per cridar a anar als punts de votació va ser les 5h del matí.
Sobre la decisió d’enviar una patrulla formada per dos agents de mossos, Pérez de los Cobos ha dit que el dispositiu dels mossos donava una “imatge d’eleccions a l’ús” i que no “impedia la votació”. És per això que van decidir que actuarien sense esperar els Mossos, perquè consideraven que la policia catalana “entorpia la missió encomanada” per la jutgessa d’aturar el referèndum.
Nega càrregues i actuacions “contra cap votant pacífic”
Pérez de los Cobos ha negat també davant del Tribunal Suprem que els cossos de policia estatals fessin càrregues durant l’1-O. En respostes a la fiscal Consuelo Madrigal, ha afirmat que no van fer actuacions “contra cap votant pacífic” i tampoc contra nens, gent gran ni persones amb discapacitat. “Només contra les persones que miraven d’impedir l’accés al local”, ha assegurat. Durant la seva declaració com a testimoni, ha defensat “l’ús exquisit de la proporcionalitat” dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i ha descrit que es van trobar un escenari de “situacions de violència molt greu” contra els agents. El coronel ha relatat que als col·legis hi havia “muralles humanes” on hi havia “grups perfectament organitzats”.
Puigserver afirma que Puigdemont va anteposar la convivència ciutadana al mandat del TSJC d’impedir l’1-O
D’altra banda, el qui va ser responsable d’Interior a Catalunya sota la vigència de l’article 155 de la Constitució, Juan Antonio Puigserver, ha afirmat aquest dimarts durant la seva declaració com a testimoni en el judici pel procés independentista que en la Junta de Seguretat celebrada el 28 de setembre del 2017 va haver-hi “discrepàncies” entre els representants de la Generalitat i els del Govern de Mariano Rajoy perquè l’expresident català va assenyalar que l’ordre d’impedir el referèndum no es podia “anteposar a la normal convivència ciutadana”.
L’únic punt del dia era la “coordinació de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i de Mossos d’Esquadra en relació amb la jornada de l’1 d’octubre”, ha assenyalat el testimoni, cosa que va suscitar “dubtes” en els representants del Govern central perquè l’objecte del mateix enunciat “no era tant impedir la celebració de la votació com la coordinació”. Encara així, van decidir acudir a la reunió perquè era “probablement una de les últimes oportunitats perquè es desconvoqués” el referèndum, ha afegit.
