Comunicar-se habitualment en llengua catalana continua sent un element molt important per considerar que una persona està integrada a Andorra. Així ho conclouen els resultats d’un estudi sobre la immigració al Principat, dut a terme el 2022 a gairebé 800 residents. Aquest aspecte es valora com a molt o bastant rellevant per un 83,3% dels enquestats. Tot i això, s’ha registrat un descens de 8,6 punts respecte a les dades de fa dues dècades, quan era l’element més important. Adaptar-se a l’estil de vida d’Andorra, amb un 90,1%, i participar en la vida social del país, amb un 84,2%, han passat a ser els aspectes prioritaris per assolir una bona percepció d’integració per part de les persones immigrades al Principat.
Pel que fa a la necessitat de conèixer la llengua catalana per viure a Andorra, ha disminuït el percentatge de persones que així ho considera, passant del 64,4% el 2002 al 50,3% en la darrera enquesta. Mentrestant, ha crescut en gairebé la mateixa proporció les que afirmen que cal “només en alguns àmbits”, del 20,6% fa vint anys a un 36,1% el 2022. A més, segons es desprèn de l’estudi, ho veuen més necessari les persones de nacionalitat andorrana i les que porten més anys residint al país.
D’entre els motius en defensa de la necessitat del català, els enquestats argumenten que “és la llengua oficial del Principat” i és un element d’integració al país. Per contra, els que creuen que només ho és en alguns àmbits al·leguen que “hi ha més d’una llengua”, que el català només s’utilitza en àmbits institucionals o que “es parla més en castellà”.
El coordinador de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Joan Micó, indica que cal tenir en compte l’onada d’immigració que s’ha produït en els darrers anys a l’hora d’entendre aquesta visió. Tot i això, ha volgut deixar clar que un dels perills que no s’ha detectat estaria en el fet que es considerés que “no és imprescindible” que els fills d’aquestes persones immigrades sabessin català.
Per la seva banda, Pepita Batalla, investigadora de l’àrea de sociologia d’AR+I, ha explicat que aprendre la llengua, participar en la vida social i adquirir els costums del país són els principals elements de la teoria de la integració de la població immigrada, tot i que aquestes persones ja estiguin fent passos per formar part d’una Andorra “heterogènia”.
D’altra banda, l’enquesta també demanava una valoració del grau de simpatia que senten per persones de diversos països i regions del món. En aquest sentit, Catalunya passa d’un 7,6 al 2002 i a un 7,7 de l’any passat, quedant per darrere d’Andalusia, que se situa en un 8,1 per un 7,3 de fa vint anys; altres comunitats autònomes de l’estat espanyol, amb 8,0 al 2022 i 7,3 al 2002; i Galícia, amb 7,8 en la darrera enquesta i 7,0 en la de fa dues dècades.
La immigració, positiva per Andorra
Els resultats de l’estudi conclouen la immigració és percebuda positivament al país, segons les respostes del 85% dels enquestats, mentre que un 6% la considera negativa i un 9% ni positiva ni negativa. El motiu principal d’acceptació és que els nouvinguts són necessaris per al funcionament de l’economia. A més, un 60% dels residents que han participat en l’informe defensen l’actual sistema de quotes de treballadors. En canvi, un 25,5% creu que s’hauria de facilitar l’entrada d’immigrants i un 14% pensa que s’hauria de restringir.
La població d’Andorra s’ha multiplicat per deu en els darrers 60 anys. D’aquesta, la proporció de persones de nacionalitat espanyola i francesa s’ha mantingut en la darrera dècada, mentre que ha baixat la de portuguesos i ha crescut la d’altres nacionalitats, entre elles les de persones procedents de Llatinoamèrica.
Pel que fa a les ocupacions d’aquestes persones, hi ha una major presència en els sectors d’hostaleria, comerç i construcció per part d’immigrants joves o amb pocs anys de residència al país. Mentre, les segones generacions, ja nascudes al Principat, van accedint a feines més qualificades.
Finalment, d’entre els aspectes més ben valorats de la seva situació a Andorra en comparació a la del seu lloc d’origen hi ha la seguretat ciutadana, l’entorn natural, la qualitat de vida, la feina i l’atenció sanitària. Per contra, el preu de l’habitatge i les relacions socials són els factors més negatius pels enquestats.
