Un dels tres joves militants d’ERC que va penjar per diversos punts de Barcelona els infames cartells sobre els Maragall i l’Alzheimer trenca el seu silenci, i ho fa amb la cara descoberta. El jove, de nom Pau, ha concedit una entrevista a ‘El Nacional’ en la qual relata com li va arribar l’encàrrec i com el van dur a terme, així com la manera en la qual van viure els dies posteriors i la investigació dels Mossos d’Esquadra arran de la denúncia d’Ernest Maragall i la Fundació Pasqual Maragall.
L’encàrrec el va fer el “militant de l’Anoia” i en Pau assegura que no coneixia ni l’objectiu de l’acció ni els protagonistes dels cartells. “Soc del 2001, tinc 23 anys”, assegura com a justificació. El jove, també militant d’ERC a la comarca de l’Anoia, explica que a ell i les altres dues persones els van donar una llista amb les seus del partit a Barcelona on havien de penjar els cartells, però també a centres per a mallats d’Alzheimer. “Hi havia una llista als llocs on havien de ser penjats, seus d’ERC, i una cosa molt lletja que a mi em va semblar, centres d’Alzheimer, que això no va sortir a les notícies per alguna cosa”, recorda.
Explica que els cartells estaven fets i diu que ha sentit que els van fer a Vilanova del Camí. A més a més, relata que els van donar cel·lo per enganxar els cartells, així com la consigna que “com més mal penjats, millor”. Assegura que no van completar l’encàrrec perquè en una de les seus d’ERC dues persones, “dos advocats, segurament coneguts” els van recriminar l’acció i van desistir.
El noi afirma que l’encàrrec li va arribar a través d’un company amb el qual treballava de vegades “per ordres del militant de l’Anoia”. “Em va dir si volia anar a enganxar uns cartells a Barcelona. Tal com si fos una feina de reparar un ascensor”, reflexiona.
Aquest atac contra ERC, que va resultar ser un atac de falsa bandera, va transcendir a la premsa, tot i que només es parlava dels cartells apareguts a les seus republicanes, i no pas als centres on es tractava els malalts d’Alzheimer. Dies més tard, van aparèixer fotos de les tres persones que havien penjat els cartells, i en una d’elles se’l reconeixia perfectament, ja que l’Anoia és una comarca relativament petita on sovint la gent es coneix les cares.
Tot plegat va comportar una pressió sobre ell que va fer que amb posterioritat, un dia al Port Olímpic de Barcelona, i enmig d’una actuació per un aldarull dels Mossos d’Esquadra, ell s’adrecés a un agent i li confessés que era un dels que va penjar els cartells: “Potser anava una mica ebri o el que sigui i no em van fer cas. Però ho van escoltar i s’ho van apuntar”. Va ser, afirma, el detonant de la investigació posterior que acabaria amb la denúncia de Maragall i amb la causa judicial. A l’entrevista, en Pau recorda que se’l va acusar d’un delicte d’odi -en una investigació judicial que es va tancar després que Ernest Maragall retirés la denúncia- i afegeix que allò va “desencadenar unes trames polítiques” que ell “desconeixia” però que l’han “esquitxat”.
En Pau subratlla que no coneixia els protagonistes dels cartells –”soc del 2001, tinc 23 anys i no he votat mai”, es justifica- però ara, un cop passat tot, aprofita l’entrevista per demanar “disculpes” als germans Maragall. “No tinc res en contra dels malalts. Jo tinc una discapacitat. No atacaria ningú amb una discapacitat”, assegura, alhora que manifesta que li agradaria “poder quedar bé amb aquesta gent”.
“Jo no soc una persona que ataqui ningú. Soc una persona que intenta estar tranquil·la i amb perfil baix. No vaig fer això sabent que podia atacar algú. Entenia el cartell com ‘fora el càncer del món'”, afirma.
El testimoni del jove s’ha fet públic hores després que Ernest Maragall s’hagi donat de baixa com a militant d’ERC arran de l’afer dels cartells i de la gestió interna que se n’ha fet. “No puc romandre callat ni acceptar que es confongui el silenci amb una conformitat o complicitat”, ha dit. És a partir d’aquestes reflexions que Maragall ha arribat a la “conclusió” que veu “necessari i oportú” deixar de militar a ERC, després de 6 anys.
