La Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) i la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans (EuroMed Rights) han publicat aquest dimecres des de París i Brussel·les el seu informe sobre el judici de l’1-O al Tribunal Suprem, en el qual han detectat “serioses irregularitats”. Segons les dues entitats, s’ha “vulnerat el principi de contradicció, utilitzant proves d’altres procediments inconclusos, recolzant-se en testimonis estereotipats i, sense garantir el respecte dels drets de defensa”. Per això, conclouen, segons els observadors, que aquest judici “no ofereix les garanties necessàries per a qualificar-lo com a just”.
Dominique Nogueres, en qualitat de vicepresident de la Lliga Francesa de Drets Humans, i Alexandre Far, com a advocat del Tribunal d’Apel·lació de París, van rebre el mandat de la FIDH d’EuroMed Rights de ser observadors al judici. Aquesta missió es va dur a terme en col·laboració amb la plataforma International Trial Watch. Més de 60 persones dels cinc continents van poder assistir al judici com a observadors. Els observadors de la FIDH i de EuroMed Rights van estar presents en dues ocasions: durant la primera setmana del judici, del 12 al 16 de febrer, i en una de les últimes setmanes, del 27 de maig al 4 de juny, juntament amb altres observadors de Bèlgica, Itàlia, Estats Units i professors de dret espanyols.
Els observadors constaten que “sota l’aparença d’una organització perfecta, falta l’element essencial del judici: el principi de contradicció, que hauria de permetre a cada part expressar-se i treure a la llum la veritat dels fets al·legats”. Les condicions en què es van examinar les proves, així com la presentació de vídeos també “deixen a desitjar”, ja que només es van realitzar en els últims dies del judici, la qual cosa “va impossibilitar que es produís una discussió o un veritable debat en nom del principi de contradicció”.
Els observadors qüestionen les condicions en què es van realitzar les audiències als testimonis. “Es pot esperar que un oficial de les forces de seguretat digui alguna cosa que no sigui el que hagués dit el seu superior un dia abans davant del Tribunal? Com a resultat, durant les audiències als testimonis, els mateixos discursos es repeteixen sovint com declaracions estereotipades, el que posa en dubte l’espontaneïtat i la veracitat de les declaracions”, asseguren. De fet, sobre la retransmissió del judici en directe pels mitjans de comunicació, les organitzacions es feliciten per la transparència però posen en dubte que els testimonis no hagin seguit les sessions anteriors a la seva declaració, i les declaracions no es van poder contrarestar amb nous interrogatoris o amb els vídeos posats en el moment que declarava.
Sobre els fets de setembre i octubre del 2017, les organitzacions diuen que no hi veuen ni violència ni tumults, sinó que els vídeos mostrats al Suprem evidencien manifestacions “massives i pacífiques”, i si hi va haver “alguns incidents d’alteració de la pau pública, han estat menors, molt poc significatius, sense l’ús d’armes, i en tot cas poden qualificar-se com a delictes de desordres públics que no arriben a ser ni rebel·lió ni sedició”. Per això, les ordres internacionals de detenció i “la prolongada presó provisional” d’alguns acusats també els semblen mesures “desproporcionades”, conseqüència de la qualificació “exagerada” dels fets com a delicte de rebel·lió, i una “violació” del seu dret a la llibertat, com estableix la Convenció Europea dels Drets Humans.
Els observadors són molt crítics amb l’organització del judici per part del president del tribunal, Manuel Marchena, a qui consideren que el va dur de manera “sorprenent” i “militar” per acotar massa els temps, improvisar el calendari i no permetre el “debat”.
La multiplicitat de procediments en diferents jurisdiccions i la seva centralització “tardana i incompleta” davant del Tribunal Suprem constitueixen, segons els observadors, una violació del dret a un judici just. Tot i que diversos d’aquests procediments no estan tancats, alguns dels elements d’aquests van ser utilitzats durant el judici. Els observadors creuen que part dels fets de la fiscalia es basen en una investigació que se centra en fets anteriors i aliens als del cas.
Pel que fa al dret d’apel·lació de la sentència a una segona instància judicial, els observadors consideren que la qualitat professional d’un jutge “no és un criteri pertinent capaç de compensar la manca d’una doble instància, l’única que permet que altres magistrats puguin tornar a examinar el cas”. De fet, consideren que Cuixart i Sànchez haurien d’haver estat jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. També critiquen la presència al costat de l’acusació d’un partit polític, Vox, que no ha estat víctima de res i que sosté tesis oposades a les dels acusats.
Per tant, els observadors consideren que no es compleixen les condicions per a un judici just a causa de l’absència de debat contradictori, a les múltiples i repetides violacions dels drets de la defensa, a la multiplicitat de procediments i a la utilització de documents d’altres investigacions inconcluses dels que la defensa no havia estat informada.
