Òmnium Cultural considera “insuficient” l’oferta actual de cursos de català per atendre els 2,3 milions de persones que, segons l’entitat, tenen interès a aprendre o millorar la llengua. Aquesta és una de les dades del nou informe de l’entitat sobre la universalització i l’ús del català, a través del qual es fa una diagnosi detallada de l’oferta i la demanda existent per aprendre la llengua al país. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha considerat l’escenari “preocupant” i ha exigit al govern i als grups parlamentaris que surtin de les eleccions del 12 de maig que “s’arremanguin” per “revertir aquesta situació”. Segons l’entitat, anualment hi ha 120.000 places de cursos de català.
“Cal posar a disposició de la societat catalana tots els recursos i les facilitats necessàries perquè tothom que vulgui aprendre català pugui fer-ho”, ha afirmat Antich. L’estudi situa com a raons del problema la manca de places però també horaris no adequats, la ubicació dels cursos, la manca de temps per fer-los o les dificultats de compaginar-los amb la feina.
“Catalunya no pot deixar d’atendre aquesta urgència i els anys que venen marcaran el futur de la llengua catalana”, ha advertit Antich.
Òmnium subratlla que la dada dels 2,3 milions que volen aprendre o millorar el seu català correspon amb el 35,7% de la població de Catalunya, i són persones que van manifestar -a l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya- que estarien interessats a aprendre la llengua o a millorar el nivell que en tenen.
Segons les dades que analitza l’entitat, del total, 1,6 milions no han fet cap curs (24,4% de la població) i 720.000 n’han fet algun i voldrien continuar millorant (11,3% de la població). Són gairebé 800.000 persones nascudes a l’estranger i 360.000 nascudes a l’Estat. També hi ha un 29,5% dels adults nascuts a Catalunya que tenen nocions de la llengua però que també voldrien millorar el seu català.
“Si aspirem a universalitzar i normalitzar el coneixement del català, amb l’oferta actual caldrien 19 anys perquè aquests 2,3 milions de persones poguessin fer almenys un curs, participar en un grup de conversa o tenir una parella lingüística”, ha calcuat Antich.
Alhora ha considerat que en una societat com la catalana, en què la migració “no és un fenomen nou, sinó estructural”, cal que les institucions apostin per entendre la llengua com “un element cohesionador, punt de trobada i eina d’acollida”.
A partir de les dades de l’informe, Òmnium també opina que la situació de manca de recursos no és una qüestió recent, sinó que es remunta a diversos anys enrere, i que el percentatge de persones que saben parlar català s’ha estancat “des de fa anys”. Especialment entre el 2013 i el 2018 va deixar de créixer “al ritme necessari” i l’entitat diagnostica que no només és una qüestió sociològica o demogràfica, “sinó principalment d’oferta lingüística”.
Finalment Òmnium subratlla que el seu informe lingüístic assenyala que “la immensa majoria de la població” entén el català, però que la capacitat de parlar, llegir i escriure és “limitada i irregular”. Les dades indiquen que 1,4 milions de persones no saben parlar català (un 18,8% de la població), que 1 milió de persones no el saben llegir (14,5% de la població) i que 2,6 milions no el saben escriure (34,7% de la població).
Òmnium opina que això redueix les seves oportunitats per participar plenament en la vida social, cultural i econòmica del país. Per aquest motiu, l’entitat fa una crida a les institucions que sorgeixin d’aquests comicis a fer que es multipliqui l’oferta actual d’ensenyament del català, amb els horaris, ubicacions i facilitats necessàries perquè tothom qui vulgui, pugui aprendre el català.
L’informe lingüístic d’Òmnium neix de l’anàlisi de les dades de diferents estudis i fonts, com ara les que es desprenen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2018, l’Idescat, l’INE, l’informe del Pacte Nacional per la Llengua i altres dades sobre l’oferta de cursos de cadascuna de les institucions que promouen l’ensenyament del català i creen espais per a la seva pràctica.
