Òmnium Cultural, que exerceix l’acusació popular en les causes obertes al jutjat d’instrucció 2 de Girona per les càrregues de l’1-O a col·legis electorals de la ciutat i Aiguaviva (Gironès), s’oposa a amnistiar els 27 policies nacionals i el guàrdia civil investigats. Arran de l’entrada en vigor de la llei, el jutjat va donar deu dies a les parts per pronunciar-se i les defenses han sol·licitat l’aplicació de l’amnistia. L’advocat d’Òmnium, Benet Salellas, ho rebutja i demana al jutjat que “denegui la sol·licitud de declaració d’extinció de responsabilitat per via de l’amnistia”. A l’escrit, argumenta que la intervenció policial queda fora dels supòsits de la llei i que seria “incompatible” amb el dret internacional i els drets humans.
L’origen de la investigació que va obrir el jutjat d’instrucció 2 de Girona va ser la querella conjunta que van interposar els advocats voluntaris per les actuacions policials a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. Òmnium Cultural exerceix l’acusació popular. Després de nombroses vicissituds i que l’Audiència revoqués el darrer arxiu, el jutjat tenia pendent enviar a judici els 27 policies nacionals investigats per les càrregues als col·legis de Girona i el guàrdia civil que va actuar a Aiguaviva. La intervenció policial a Sant Julià de Ramis va quedar impune al llarg de la instrucció.
Arran de l’entrada en vigor de la llei, el jutjat va donar un termini de deu dies a les parts perquè es pronunciessin i les defenses dels policies han demanat l’aplicació de l’amnistia. En nom d’Òmnium Cultural, l’advocat Benet Salellas ha entrat escrits al jutjat oposant-se a la petició, argumentant que l’actuació dels antiavalots durant el referèndum no és un dels supòsits que preveu la llei, a banda de contravenir el dret internacional.
“Els fets pels quals s’ha instruït la present causa queden fora de l’àmbit objectiu d’aplicació“, exposa el lletrat que subratlla que l’únic supòsit que preveu l’amnistia per a actuacions policials recull que podran quedar eximits de responsabilitat penal les accions fetes “en el curs d’actuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització dels actes determinant de responsabilitat penal o administrativa“.
En aquest sentit, Òmnium remarca que les intervencions policials durant l’1-O “en cap cas estaven dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives”: “Cap resolució judicial, ni del Tribunal Constitucional ni del TSJC va prohibir a la ciutadania d’exercir el seu dret de reunió i manifestació el dia 1 d’octubre del 2017. El fet de congregar-se en centre de votació i exercir el seu dret a vot, no transgredia cap norma”.
Per això, apunta que “en cap cas” es pot considerar que les actuacions policials estiguessin dirigides a impedir cap conducta determinant de responsabilitat penal o administrativa i, per tant, no complirien els requisits per a l’aplicació de l’amnistia.
A més, també analitza l’actuació dels antiavalots i assenyala que van “superar el llindar mínim de gravetat” perquè van actuar amb “virulència” i amb la voluntat de “provocar por, angoixa i sentiments d’inferioritat”. En aquest punt, alerta que no jutjar els policies xocaria amb el dret internacional i deixaria impune una vulneració de drets humans.
