Òmnium Cultural ha presentat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la multa de 200.000 euros que se’ls va imposar per la Gigaenquesta pel 9-N del 2014. Segons l’entitat, la sanció de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) vulnera el dret fonamental d’associació i té per objectiu “silenciar la veu de la societat civil”. Òmnium denuncia que la multa és “política, desproporcionada i sense precedents” i pretenia debilitar-los econòmicament per “alimentar un clima de por” entre les organitzacions en defensa del dret a l’autodeterminació. “Acusarem l’Estat, arribarem fins on calgui, fins que ens retorni 200.000 euros robats a la cultura i a la cohesió social”, ha advertit el president de l’entitat, Jordi Cuixart.
Òmnium recorda que aquest recurs és l’últim pas necessari per poder recórrer la sanció a instàncies europees. Cuixart, a més, ha avisat que “ni la repressió ni l’estat d’excepció encobert” aconseguiran “afeblir” l’entitat ni els drets de la societat catalana. “Darrere d’aquest càstig econòmic hi ha una clara intenció dels poders de l’Estat de desincentivar la mobilització ciutadana erosionant econòmicament la principal entitat del país”, asseguren.
Per la seva banda, el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, ha assegurat que l’Estat “criminalitza la dissidència” amb “multes desproporcionades, injustificades i arbitràries”. “Vivim la persecució en nom de la unitat d’Espanya, mentre tomben tots els recursos que presentem per intentar silenciar-nos i acabar amb el que representem”, ha criticat.
Mauri ha advertit que en un estat “pretesament democràtic” el dret d’associació “sempre s’ha de defensar”. “Seguirem lluitant i denunciant la persecució política i defensant els drets de manifestació i associació, portant a tot arreu la persecució política contra l’independentisme”, ha dit Mauri, que ha assegurat que arribaran “fins on calgui” per “desemmascarar” l’Estat.
El recurs
Al recurs al TC Òmnium al·lega que s’ha produït “un fustigament judicial i administratiu” per part dels poders de l’Estat per tal de “danyar una organització social que, en aquell moment, representava un desafiament per a la integritat territorial de l’Estat”. A més, asseguren que la multa “en cap cas” es pot justificar en el marc de la protecció de dades perquè recorden que l’entitat “sempre va informar les autoritats competents”. Al text hi apunten que la intenció real és la de “provocar una erosió econòmica en la legítima activitat de l’entitat”.
A més, segons Òmnium no hi ha precedents sancionadors “similars” a l’Estat ni jurisprudència del TC per justificar “la manca de proporcionalitat” de la multa. “Aquesta falta de precedents així com el desorbitat import de la multa no és necessària en una societat democràtica”, apunten, i adverteixen que pot constituir una infracció del dret fonamental d’associació proclamat pel Conveni Europeu dels Drets Humans.
La sanció
La multa de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) es va originar arran de les denúncies presentades per Ciutadans i Vox, així com escrits anònims, contra la Gigaenquesta. La sanció, de 200.000, també afecta a l’ANC. Segons la sentència, a l’enquesta es van tractar dades ideològiques dels ciutadans i hi va haver “una vulneració molt greu” de l’article 7.2 de la llei de protecció de dades.
La Gigaenquesta del 9-N es va emmarcar de la campanya Ara és l’Hora, i es va promoure per “conèixer l’opinió de milers de ciutadans sobre la construcció d’un nou país”.
