El diputat d’ERC-Sobiranistes al Congrés, Joan Josep Nuet, ha assegurat aquest dijous al Tribunal Suprem que ell no és jurista, sinó polític, i que per tant durant la legislatura al Parlament del 2015 al 2017 havia de “fer política”, amb cert “marge” d’interpretació de les lleis i la Constitució, però sense “obviar-les”. Segons ell, com a secretari tercer de la Mesa va estar “dos anys intentant impedir la independència”, tot i que creu que el TC no havia concretat exactament quines iniciatives parlamentàries s’havien d’aturar. Per això, creu que el Suprem no el pot condemnar a ell igual que als membres independentistes de l’òrgan, que sí que van promoure iniciatives anticonstitucionals.
En el seu últim torn de paraula durant el judici per desobediència, que ha durat prop de mitja hora i portava mig escrit, Nuet s’ha comparat amb un conductor de cotxe que atropella mortalment i per accident un vianant que creua un pas de vianants. Considera que no se’l pot considerar un assassí. L’analogia l’ha fet parlant dels membres de la Mesa independentistes, que sí que haurien promogut iniciatives directament contràries a la Constitució.
El diputat s’ha volgut desmarcar clarament dels diputats independentistes i ha recordat que ell fa 35 anys que milita al mateix partit, Comunistes de Catalunya, tot i que la formació s’ha presentat en diverses coalicions com ICV-EUiA, CSQP i ara ERC-Sobiranistes. En aquest sentit, ha dit que ell no ha estat ni és independentista, que creu en un estat espanyol federal i que vol fer una reforma profunda de la Constitució espanyola, però la respecta i la considera el “vèrtex superior” de l’ordenament jurídic de l’Estat.
Abans de Nuet ha intervingut el seu advocat, Enrique Leiva, que ha defensat altre cop la inviolabilitat parlamentària del seu client, així com la superioritat jeràrquica del TC per sobre del Parlament. No obstant això, creu que el que es va viure a la cambra catalana aquells dos anys va ser un conflicte polític i que CSQP va “intentar evitar amb totes les forces”. De fet, ha dit que les pretensions independentistes no s’associaven amb violència, i per això el conflicte es podia “recompondre a través de la política i les institucions”.
El problema, segons ell, és que els grups independentistes no donaven legitimitat al TC. A més, ha dit que fins aleshores l’alt tribunal espanyol havia dictaminat que les cambres legislatives podien parlar del que volguessin sempre dins dels límits constitucionals o proposant la reforma de la carta magna. Això és el que va pretendre Nuet, ha dit el seu lletrat. Així, considera que el TC no va actuar sobre un problema de constitucionalitat ja establert, sinó per avançar-se a possibles problemes de constitucionalitat futurs.
Leiva ha repassat la posició de Nuet en cadascuna de les iniciatives parlamentàries anul·lades posteriorment pel TC, en algunes de les quals es va abstenir igual que el PSC o fins i tot van ser acceptades pel PP. A més, en tots els casos, ha dit, va oferir alternatives constitucionals a les propostes independentistes. Sí que ha remarcat que es va oposar a totes les derivades del ple del 6 i 7 de setembre del 2017 i als plens de l’octubre següent.
Per últim, Leiva ha dit que els testimonis del judici, dos exmembres de la Mesa i dos lletrats de la cambra, han interpretat les resolucions del TC, cosa que Nuet també va fer.
Per la seva part, el fiscal Jaime Moreno ha afirmat que el TC és una “peça clau de l’estat de dret” i creu que des de la sentència sobre la consulta del 9-N va quedar clar que es tracta d’un òrgan jurisdiccional, les resolucions del qual són d’obligat compliment. Per això, considera que ni Nuet ni la resta de membres de la Mesa podien tenir cap dubte sobre el compliment de les resolucions i advertiments del TC. El fiscal ha afirmat que els parlamentaris no havien de debatre o qüestionar la constitucionalitat o no de les iniciatives, sinó simplement complir les ordres de l’alt tribunal.
De fet, ha dit que el judici no és per haver debatut sobre iniciatives independentistes, sinó que el Parlament no pot debatre sobre temes anticonstitucionals, com la pena de mort o la demolició d’un edifici il·legal ordenada per algun òrgan judicial.
“No va ser un bon auguri l’inici de la legislatura”, amb la resolució que declarava l’inici del procés independentista i la desobediència al TC, i després va seguir amb una “contumaç i reiterada desobediència”. Però els avisos del TC eren prou clars, segons el fiscal: “Només li faltava dir ‘ja està bé’”. De fet, ha elogiat la “paciència i el mèrit” del tribunal amb els continuats advertiments als membres de la Mesa, que “una vegada i una altra els eren iguals”. També ha recordat que els lletrats de la cambra van fer una desena d’informes jurídics i advertiments i notes verbals i escrites.
La fiscalia demana 16 mesos d’inhabilitació 24.000 euros de multa, però ha dit que la pena hauria de ser major. En tot cas, no l’ha elevat més perquè la resta de membres sobiranistes de la Mesa van ser condemnats a 20 mesos d’inhabilitació i van tenir desobeir encara més cops que Nuet.
Per la seva banda, l’advocada de l’Estat Rosa María Seoane, ha assegurat que Nuet “estava incomplint (les ordres del TC) i ho sabia”. “Tenim tots els elements que apunten que ho sabia, es tenia cabal i perfecte coneixement que s’estava incomplint: ho sabia el lletrat major, el secretari general del Parlament, els membres de la Mesa Espejo-Saavedra i Pérez i ho sabia el senyor Nuet, que tot i així va votar a favor de l’admissió a tràmit”, ha indicat.
Durant el seu informe final, l’advocada ha considerat que ha quedat provat el delicte de desobediència, pel que demana 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa a l’acusat. Ha assegurat que “no hi ha cap dubte de la intencionalitat de l’actuació de Nuet” perquè era “conscient” de l’incompliment i ha dit que no va intentar evitar o impedir en cap moment que les resolucions s’admetessin a tràmit. A més, ha recordat que els advertiments del TC eren un mandat “exprés, concret, terminant i intel·ligible” sobre el qual “no podia existir cap dubte”.
Així, s’ha referit al testimoni dels exmembres de la Mesa José María Espejo-Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC) -que en totes dues declaracions han exposat com van actuar per tractar d’impedir la tramitació- i ha constatat que Nuet no va fer el mateix. Concretament, ha retret a Nuet que argumentés no ser “especialista” però després no demanés cap informe jurídic als lletrats “ni atengués els que ja hi havia”.
També ha recordat que Pérez i Espejo-Saavedra van presentar diverses peticions de reconsideració, a diferència de Nuet. Ha reconegut que al final Nuet va votar a favor d’una petició de reconsideració però ha lamentat que la seva actuació “quedés allà”. “Això dista molt d’impedir la tramitació”, ha resumit.
A més, ha dit que se l’acusa per la seva actuació “personal” com a membre de la Mesa i no com a membre del grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot, de manera que al seu parer el sentit del vot del seu grup parlamentari en aquestes qüestions al ple no té cap rellevància.
L’advocada de l’Estat ha desestimat l’argument de Nuet segons el que va intentar fins al final “tornar constitucional allò constitucional” i ha afirmat que “això no és el que li demanava el TC”. Ha remarcat que el tribunal ordenava “evitar o impedir” que aquestes resolucions tiressin endavant i ha qualificat d’”inexplicable i inverosímil” que Nuet interpretés que això volia dir “transformar o canviar”.
