L’informe del fiscal del Suprem, Álvaro Redondo, sobre el Tsunami Democràtic considera que “no hi ha indicis racionals de criminalitat” per investigar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont o el diputat Rubén Wagensberg per les accions de la plataforma. El fiscal recorda al jutge instructor de la causa, Manuel García-Castellón, que per imputar delictes a un aforat, com és el cas de Puigdemont i Wagensberg, primer cal que hi hagi alguna “conducta concreta” o algun “indici o principi de prova que pugui servir a aquesta imputació”, cosa que troba a faltar en la instrucció. L’informe de 69 pàgines, al qual ha tingut accés l’ACN, arribarà aquest dimarts a la Junta de Fiscals, que li haurà de donar el vistiplau abans que es presenti.
A més, com ja s’ha publicat, el fiscal rebutja que es pugui investigar els fets com a terrorisme. Recorda a García-Castellón que una imputació de terrorisme exigeix que s’hagi comès un delicte greu contra la llibertat, però en l’ocupació del Prat per part dels manifestants a què s’aferra el jutge només es pot parlar, “en tot cas”, d’un delicte de “coaccions”, i no es va produir cap “detenció il·legal” que justifiqui la imputació per terrorisme.
Per això considera que el Tribunal Suprem no pot assumir les investigacions del cas Tsunami Democràtic “en aquest moment processal”.
La mort del turista francès
A més, el fiscal conclou que les accions del Tsunami Democràtic constitueixen només delictes de desordres públics, i assegura que la mort per aturada cardíaca d’un turista francès “no pot, ‘prima facie’, atribuir-se a l’actuació dels manifestants”, perquè “apareix vinculada a una malaltia cardíaca crònica”.
A més, segons el fiscal, “en el supòsit” que en el futur es pogués establir una relació entre la mort del turista francès i les accions del Tsunami Democràtic, “sembla evident que aquest succés no es pot imputar a l’actuació concreta” de Puigdemont i de Wagensberg.
Per tot plegat, segons el fiscal, els indicis que utilitza García-Castellón “són massa oberts” perquè justifiquin que se’ls investigui i, per tant, el cas passi a mans del Tribunal Suprem, que és qui té la competència sobre causes amb aforats.
