El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i la incansable lluita de Josep Costa protagonitzen el nou clatellot que s’ha endut l’Estat espanyol. El TEDH ha admès a tràmit la que és la quarta demanda de l’exvicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i que fa referència a la detenció il·legal que va patir l’octubre del 2021 en defensa de la independència en el marc de la guerra judicial d’Espanya contra l’independentisme. Així, el tribunal europeu, assenyala que el cas de repressió de Josep Costa “serà sotmès a examen del Tribunal tan aviat com sigui possible”
En la demanda, Costa al·lega que la detenció, la qual el va mantenir unes hores tancat al calabós, va ser “arbitrària, supèrflua i inútil per a la causa”, sense una “finalitat legitima”; tampoc “no va aportar cap benefici a la instrucció de la causa ni va contribuir a salvaguardar la finalitat del procés o els drets de les parts”, denuncia el jurista eivissenc. “Amb més rapidesa del previst, el TEDH ha admès a tràmit la meua 4a demanda contra Espanya. Aquesta tracta de la meua detenció il·legal com a conseqüència de l’activitat parlamentària que vaig exercir en defensa de la independència” ha explicat Costa.
Amb més rapidesa del previst, el TEDH ha admès a tràmit la meua 4a demanda contra Espanya. Aquesta tracta de la meua detenció il·legal com a conseqüència de l’activitat parlamentària que vaig exercir en defensa de la independència. L’única lluita que es perd és la que s’abandona. pic.twitter.com/RAKml0GCno
— Josep Costa (@josepcosta) January 7, 2025
Josep Costa va ser detingut l’any 2021 perquè no va comparèixer en seu judicial per a declarar com a investigat per un presumpte delicte de desobediència quan era el vicepresident primer de la Mesa del Parlament, amb Roger Torrent com a president. Precisament, el 2022 el jurista també va demandar Espanya al TEDH arran de la persecució judicial contra l’antiga Mesa del Parlament, acusada de desobediència i amb peticions de penes de presó, per haver permès debats sobre el rei i sobre l’autodeterminació desobeint el Tribunal Constitucional. Costa, en la que era la tercera demanda contra Espanya, defensava que la inviolabilitat parlamentària és “absoluta” i “no permet cap excepció ni admet cap mesura d’investigació” sobre els parlamentaris tot i que hagin acabat el seu mandat.
