L’Audiència de Girona ha condemnat a 8 mesos de presó cadascun els dos joves que s’enfrontaven a una condemna de 6 anys i 1 dia acusats de llançar objectes contra la línia policial la nit del 17 al 18 d’octubre del 2019, una de les nits que hi va haver aldarulls a Girona en el marc de les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els líders independentistes. El tribunal els absol del delicte de desordres públics perquè té “dubtes” que actuessin d’acord amb la resta de persones que amb l’objectiu “d’atemptar contra la pau pública” però els condemna per atemptat a agent de l’autoritat. La sentència exposa que la declaració de tres mossos al judici és suficient per enervar la presumpció d’innocència.
Al judici, els acusats van assegurar que ni tan sols van participar en la protesta. Segons van declarar, estaven a una pizzeria de la plaça U d’octubre quan van veure la mobilització a l’exterior i van decidir sortir un moment “a tafanejar”. Com que hi havia llançaments, es van posar els cascos de moto que duien per protegir-se.
Els dos joves van negar haver llançat pedres i ampolles contra els antiavalots. Un relat, però, que topava frontalment amb el que van fer tres mossos d’esquadra a la sala de vistes, que van afirmar que no tenien cap dubte que eren ells i que s’hi van fixar perquè cap altre manifestant es cobria el rostre amb cascs i perquè anaven “ben vestits”, i no amb xandalls o dessuadores fosques com la majoria.
La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Juan Mora Lucas, declara provat que la nit del 17 d’octubre del 2019 hi va haver una manifestació per protestar contra la sentència del Suprem que condemnava els líders independentistes i que, un cop acabada, va començar a haver-hi enfrontaments entre alguns manifestants i la policia. El tribunal conclou que cap a un quart d’una de la matinada, ja del dia 18, els dos acusats van actuar amb la voluntat “d’atemptar contra la integritat dels agents dels Mossos d’Esquadra que formaven part de la línia policial i contra el principi d’autoritat” i van llançar objectes contra els antiavalots a l’alçada del carrer Cristòfol Grober.
Uns minuts després, segons la sentència, van tornar a fer llançaments contra la línia policial que, en aquell moment, es trobava al carrer Sèquia amb Marquès de Camps. L’Audiència sosté que els processats sabien que els objectes podien impactar contra els agents però remarca que no s’ha pogut acreditar van llançar “pedres o castanyes” i tampoc consta que lesionessin cap policia.
Per això, els condemna com a autors d’un delicte d’atemptat a agent de l’autoritat. L’Audiència remarca que la declaració dels tres mossos al judici va ser “clara i taxativa” a l’hora d’identificar els dos joves i que és suficient per enervar la presumpció d’innocència: “Són prova suficient. És cert que les declaracions policials no gaudeixen d’una presumpció de veracitat, ni tan sols tenen un plus de credibilitat. Però també és cert que no tenen una credibilitat menor que les de qualsevol testimoni”.
El tribunal, però, rebutja condemnar-los pel tipus agreujat que sol·licitava la fiscalia, argumentant que va ser “un acte de violència potencialment perillós” i que podia arribar a causa “lesions greus”. “Les pedres, segons quina fos la forma o mida, podrien ser potencialment perilloses però és indubtable que és difícil considerar les castanyes objectes potencialment perillosos”, argumenta la sentència que remarca que hi ha “dubtes” sobre què va ser allò que van llançar els joves.
La sentència també conclou que no ha quedat acreditat que fessin els llançaments amb la intenció d’alterar l’ordre públic ni que actuessin “de manera coordinada i emparant-se en l’agressió col·lectiva” i, per aquest motiu, els absol del delicte de desordres públics.
