En una entrevista a El Punt Avui, la politòloga a i escriptora iraniana Nazanin Armanian planteja aspectes relacionats amb la situació que viu actualment l’Iran, quina és la realitat de les dones que hi viuen i com són les llibertats amb què compten. Armanian comença explicant que a Occident es parla molt poc del que està passant en aquests moments a l’Iran perquè “Occident té molts interessos amb el règim islàmic, perquè necessita el seu gas i el seu petroli. Occident i, sobretot, els Estats Units han tingut aquests interessos des de la instauració del règim islàmic. Recordem que a l’aiatol·là Khomeini el van portar a l’Iran des de París. A l’Iran ningú el coneixia, ell vivia exiliat per ordre del xa i van ser els Estats Units que el van portar a França, i allà el van mantenir fins que el van portar a l’Iran, on no el coneixia ningú”.
L’analista política també parla del silenci pel que fa a la constant vulneració dels drets humans. “Algú parla dels iemenites? Doncs fa set anys que viuen sota els bombardejos continus de l’Aràbia Saudita, és a dir, dels aliats dels Estats Units. Ni se’n parla ni en surt una sola imatge. Als mitjans de comunicació només surten imatges de les guerres que interessen i tots els grans mitjans estan controlats. Les grans agències d’informació internacionals, que són les que proporcionen la informació a la resta de les agències, estan controlades”, exposa.
Armanian atribueix a Estats Units el fet que tant a l’Iran com a la gran majoria dels països veïns avui hi governin totalitarlismes religisos. “Nosaltres, a l’Orient Mitjà, ja havíem superat aquesta etapa de passar de governs religiosos a governs laics; en cap país de l’Orient Mitjà, a excepció de l’Aràbia Saudita, hi havia un govern religiós. A l’Iraq, Saddam Hussein era laic, el xa de l’Iran era laic, Turquia era un estat laic, eren dictadors però laics, a Síria també eren laics, i avui és l’únic país de la regió que queda, però, amb un dictador, això sí. Ara, i per interessos dels Estats Units, sobretot, a l’Orient Mitjà tenim totalitarismes religiosos”.
Pel que fa al tema de les dones i el vel, en aquests moments al centre de la taula del debat després de l’assassinat de Mahsa Amini, Armanian exposa que “hi ha uns 16.000 detinguts aproximadament, segurament la meitat són dones. I hi ha un gran grup de detinguts que són nens, menors de 18 anys. I això és molt important, perquè s’ha de saber que la revolució també l’estan protagonitzant els adolescents. Els escolars dels instituts són els que van a les manifestacions, perquè no veuen futur a les seves vides. No poden tenir una vida normal d’adolescents, els ho prohibeixen tot. La meva generació i la de la meva mare, és a dir, la generació de les seves àvies, tenien llibertats personals, potser no polítiques, per això vam fer la revolució del 78 contra el xa, però podíem lligar, podíem fer festes, podíem tenir una feina que ens agradés, podíem formar una família… Ara, no”.
Davant aquesta regressió, Armanian sostenta que no es tracta d’un tema de religió, ja que segons apunta “la gent fa un segle que ha deixat d’anar a les mesquites per voluntat pròpia, el que va passar és que, després de la guerra freda, els Estats Units van utilitzar el tema de la religió contra la Unió Soviètica i van començar a injectar diners i armes a grups per poder-s’hi enfrontar. Per això existeix Estat Islàmic, Al-Qaeda, els talibans, el règim islàmic… Els Estats Units han utilitzat l’integrisme islàmic, és a dir, l’extrema dreta islàmica, per lluitar contra la Unió Soviètica i per posar fi a les forces democràtiques de tota la regió. I ara també ho fan per anar contra la Xina, veïna de tota aquesta zona”.
Per aquest motiu, planteja que és indignant que l’esquerra espanyola no doni suport a la lluita de les dones iranianes. Des del seu punt de vista, pensen que el règim islàmic “és un règim antiimperialista i antiisraelià, i això demostra un analfabetisme polític absolut. Diuen: aquesta és la revolució taronja, com hi hem de donar suport si Rússia dona suport al règim islàmic? Aquells que en aquesta guerra Ucraïna-Rússia es posen al costat de Rússia, s’estan posant al costat del règim iranià”.
Nazanin Armanian acaba explicant que el que passa al seu país d’origen també passa a Catalunya en les famílies musulmanes que perpetuen les mateixes dinàmiques. “Quan a una nena li posen el vel, vol dir que ja no pot quedar per jugar, ni anar d’excursió, no pot anar en bici, ni a la piscina, no pot anar al cine ni a concerts amb els amics, ni al teatre, ni de vacances… I també vol dir que s’haurà de casar amb qui digui la família; per descomptat, un noi o un home musulmà”. Davant aquesta realitat, Armanian es pregunta “per què l’esquerra catalana no protesta pel que s’està fent a aquestes nenes? Per què no lluita pels drets d’aquestes nenes?”.
