La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha descartat aquest dimarts “una rebaixa generalitzada” d’impostos. “No és el moment”, ha dit al ple del Parlament. Alhora, ha fet una “crida a la responsabilitat” dels grups parlamentaris per “disposar d’uns pressupostos aprovats” per al 2023 i els ha instat a “parlar, debatre i acordar”. “Ja ho hem començat a fer i confio que podrem entendre’ns per arribar a un acord favorable al conjunt de la societat”, ha afirmat. En al·lusió a Junts –que fa just un mes decidia sortir del Govern–, ha assegurat que “costaria entendre que els grups que han estat partícips dels fonaments dels pressupostos ara se’n desentenguin”.
Mas ha respost sengles interpel·lacions d’ERC i de Vox sobre finances públiques. El diputat republicà Josep Lluís Salvadó ha afirmat durant la seva intervenció que la prioritat dels republicans “segueix sent negociar els pressupostos amb les quatre formacions” amb les que comparteixen “el compromís amb l’amnistia i l’autodeterminació”. Salvadó ha apel·lat a JxCat i ha assegurat que ERC està “a disposició” i té la “voluntat” per fer “tots els esforços possibles”. “De ben segur la república que volem no la faran ni ERC ni Junts a soles. Convocar eleccions posant en risc la majoria independentista al Parlament no ens apropa als nostres objectius”, ha sostingut.
Salvadó també ha afirmat que “l’ànima de Junts ha liderat la governabilitat i l’aprovació dels pressupostos” els darrers anys i ha demanat a la formació que sigui “al costat de la gent en un moment d’incertesa”. “Si als pressupostos de Barcelona amb qui se suposa que estan als antípodes polítics s’hi ha abstingut, amb uns pressupostos que són en bona mesura compartits esperem que siguin conseqüents“, ha conclòs.
El portaveu de Vox, Juan Garriga, ha demanat a la consellera una rebaixa de tributs com l’IRPF i retallar “despesa supèrflua” de la Generalitat. Mas li ha respost que el Govern no pensa “renunciar a la política impositiva” i que demanar reduir aquest impost és “una política fiscal de titulars” perquè “per al 30% de rendes més baixes una rebaixa de l’IRPF origina un estalvi real de 3 euros per persona”. En canvi, per a les arques públiques suposa “una pèrdua fiscal de 54 milions d’euros”. “Beneficis irrisoris individuals i una pèrdua de recaptació”, ha resumit.
