Edició 2345

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 26 de desembre del 2024
Edició 2345

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 26 de desembre del 2024

[Vídeo] Puigneró i Puigdemont obren el Seminari Blanquerna apostant per la República digital i pels ‘Països Catalans’

|

- Publicitat -

El conseller de Polítiques digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró, i l’expresident català Carles Puigdemont van obrir aquest divendres la XXXIII edició del Seminari Blanquerna apostant per la República Digital i pels ‘Països Catalans’

Publicitat

Segons ha informat l’Obra Cultural Balear (OCB) aquest dissabte en nota de premsa, el XXXIII Seminari Blanquerna va començar aquest divendres 27 de novembre, amb la Presentació del Seminari a càrrec d’Aina Vidal del Grup Blanquerna i la salutació del president de l’OCB, Josep de Luis, que va voler recordar als polítics independentistes presos, alguns dels quals han estat ponents de seminaris anteriors.

A continuació va tenir lloc la sessió titulada ‘La Lluita Digital de Catalunya’ amb la participació de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. En primer lloc, Puigneró i Puigdemont van parlar dels seus llibres més recents.

El conseller va explicar que en el seu llibre titulat ‘El Cinquè poder. La República Digital a les Teves mans ‘(El cinquè poder. La república digital a les teves mans), es desenvolupa la idea de república digital o Estat digital. Sobre això mateix, ha recordat que el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 s’ha pogut fer gràcies a les eines digitals.

“L’1 d’octubre vam decidir que volíem ser independents, no s’ha pogut desplegar la independència, però això és el que cal treballar, i mentre els ciutadans així ho expressin a les urnes, el Govern de Catalunya treballarà en aquesta direcció”, ha afirmat.

Per la seva banda, Puigdemont va publicar ‘La lluita a l’exili’ (La lluita a l’exili) i prèviament ‘M’explico. De la investidura a l’exili ‘(M’explico. De la investidura a l’exili), dos volums entre les memòries i la reflexió política, que segons l’expresident català responen a la necessitat i deure d’explicar-se.

“Els dos volums són l’explicació que els ciutadans mereixen”, va assegurar Puigdemont, que va considerar a més que són una eina de futur perquè “el procés d’independència és un procés de dimensió històrica, un procés de llarg recorregut i amb una metodologia bastant inèdita, per poder fer els passos que cal donar, cal saber d’on es ve, conèixer millor les debilitats pròpies i, també, als adversaris”.

Et pot interessar  Sánchez diu que no té “cap problema” en reunir-se amb Puigdemont i amb Junqueras

El segon volum, va incidir, va ser “un repàs a la feina feta des de l’exili, és un ‘passem comptes’ del que s’ha anat fent aquests tres anys”.

Amb tot, va explicar que la metodologia per confeccionar el llibre va ser diferent de la majoria de llibres d’aquest estil, ja que des de l’inici del mandat de Puigdemont com a president, el periodista Xevi Xirgo va ser gravant converses amb ell que han servit per agafar aquell tipus de ‘polaroids’ que, “posades una al costat de l’altra, fan un tot”.

Aposta per una República digital

D’altra banda, Puigdemont i Puigneró van mantenir un diàleg sobre les possibilitats que ofereix l’aposta digital, sobre el caràcter disruptiu en la manera de gestionar el poder d’aquesta revolució de tipus digital i sobre les possibilitats que tenen els països de mesura no molt gran per adaptar-se als canvis.

Tots dos van coincidir a apostar per una república nativa digital, Catalunya com a ‘smart nation’ i Barcelona com un hub digital d’Europa. També van coincidir que la digitalització no és replicar la mateixa administració del segle passat amb noves eines.

Sobre els Països Catalans

Finalment, la conductora de l’acte, Aina Vidal va preguntar a l’expresident Puigdemont sobre el dret a l’autodeterminació i els Països Catalans.

En referència a això, Puigdemont va declarar que “el conjunt dels Països Catalans tenen dret a l’autodeterminació, tenen dret a decidir el seu destí i, és més, tenen dret a la seva confederació, a triar lliurement el seu destí”.

Així mateix, va aclarir que “això no es pot fer a l’Estat espanyol, les comunitats autònomes no es poden confederar, ni tan sols es poden escriure entre elles en català” i ha afegit que “res li faria més feliç que el fet que a la República catalana s’afegissin els Països Catalans, i la forma de fer-ho és a través de la lliure determinació”.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut