OCTUVRE ha publicat el primer vídeo d’aquest any 2023, i en gairebé 7 minuts, deixa en evidència les mentides que Sonia Sierra, exdiputada del partit espanyolista de Cs, ha difós en el seu últim article d’opinió. A l’escrit, Sierra defensa, sense cap mena de vergonya (ni verificació de la informació exposada) que el franquisme mai va prohibir el català, ni torturar o afusellar persones catalanoparlants que empraven la seva llengua.
Segons l’argumentari de Sierra, durant el franquisme el català no era considerada una llengua oficial, i aquesta és la raó per la qual no s’ensenyava l’idioma a les escoles, no pas que estigués prohibida flagrantment. La finalitat de l’article, com sempre des d’aquests sectors de l’espanyolisme, és carregar contra la immersió lingüística de les escoles catalanes, i denunciar una suposada persecució al castellà per part dels catalanoparlants. Una estratègia que, tal com exposen des d’Octuvre, citant l’historiador Josep Benet, és la mateixa que emprava la dictadura franquista i el feixisme europeu: negar el que és evident. “En un món on s’arriba a negar l’existència dels camps de concentració nazis, tot es pot esperar del fanatisme i sectarisme”, escrivia Benet.
“Acusen d’ignorant Sonia Sierra, però no és ignorància. Ella fa el mateix que els que neguen l’holocaust: ignorar els fets. És un fet que la imposició del castellà era una part fonamental del franquisme“, exposa Octuvre.
Sierra justifica les seves mentides posant dos exemples de la suposada tolerància del franquisme a la llengua catalana: els premis Joanot Martorell en català del 1947, i l’emissió d’obres en les llengües no oficials que RTVE va fer a la dècada del 1960. Obvia, tanmateix, casos com el de Carles Rahola, afusellat per “sentir devoció per la llengua catalana”, o el de Jordi Carbonell, torturat per declarar en català davant la policia franquista. “Sierra obvia aquests fets (…) i no diu que l’apertura del franquisme en matèria lingüística tenia finalitats propagandístiques”, rebla Octuvre.
La llengua catalana, així com els catalanoparlants, han patit infinitat de discriminacions i agressions durant dècades, i l’article de Sierra és només una altra d’aquestes agressions, que a la vegada forma part dels mecanismes i recursos dedicats a esborrar la memòria col·lectiva d’aquestes agressions, un fet que com exposa Octuvre té un impacte enorme en què succeeix avui dia.
“La negació de la realitat permet continuar avui agredint amb impunitat els parlants de la llengua catalana. Assenyalar i denunciar les maniobres dels negacionistes hauria de ser una feina prioritària del Govern de la Generalitat“, rebla la plataforma.
