La jurista i professora universitària Esther Giménez-Salinas ha pres possessió aquest dijous del càrrec del Síndic de Greuges al Parlament i en el seu discurs inaugural ha apostat per la reforma del delicte de sedició com una manera de “desjudicialitzar el conflicte” entre Catalunya i Espanya.
Esther Giménez-Salinas ha entrat a l’auditori del Parlament de Catalunya acompanyada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per prendre possessió del càrrec de Síndica de Greuges, després que el 30 de juny la cambra aprovés el seu nomenament per 91 vots a favor i 30 en contra.
Giménez-Salinas ha fet llavors el jurament com a nova Síndica de Greuges, en el que ha promès vetllar pels drets i llibertats de les persones a Catalunya, i ha pronunciat un discurs inaugural que ha durat una mica més d’un quart d’hora i en el que ha apuntat els seus principals objectius al càrrec.
Esther Giménez-Salinas pren possessió al @parlamentcatcom a nova síndica de greuges.
Relleva en el càrrec Rafael Ribó, que ha estat síndic de greuges durant els darrers divuit anys, i es converteix en la primera dona a ocupar aquesta responsabilitat. pic.twitter.com/HB3kasMLKt
— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) July 14, 2022
Desjudicialització i reforma del delicte de sedició
Entre els eixos de treball que s’ha marcat Giménez-Salinas, ha destacat el de la desjudicialització. “Hauríem de procurar la desjudicialització dels conflictes, una qüestió que aquí, a Catalunya, és especialment important”, ha afirmat l’exprofessora d’ESADE.
La nova Síndica ha concretat que això ha de passar, entre altres coses, per la reforma del delicte de sedició i adaptar-lo al context europeu. Una declaració que pren rellevància poques hores abans de la reunió a la Moncloa de demà entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès en què el president de la Generalitat podria posar aquesta qüestió sobre la taula.
Giménez-Salinas ha dit que al marge de la qüestió de la sedició, molts altres conflictes es podrien resoldre per la via del pacte i el diàleg. “Sovint em diuen que soc una ingènua. Però no ho soc. He vist moltes coses a la vida. Simplement, crec en el diàleg i el pacte”, ha matisat.
Un retorn a la tasca social
“El motiu més important pel que he acceptat aquest encàrrec és que vull acabar la meva carrera professional allà on la vaig començar: en la tasca social d’ajudar als més vulnerables”, ha dit Giménez-Salinas, que ha explicat que la seva primera feina va ser com a tutora delegada del Tribunal Tutelar Juvenil de Barcelona i que poc després va treballar com a psicòloga en un reformatori per a nenes al barri del Bon Pastor.
Un altre motiu per acceptar el càrrec que ha mencionat Salinas ha estat que la llei del Síndic de Greuges li permet col·laborar amb el Defensor del Pueblo -la figura homologable al síndic en l’àmbit estatal- que ocupa actualment l’expolític socialista Ángel Gabilondo, amb qui Salinas ha manifestat “il·lusió” per fer feina.
Un nou model de justícia penal
Després de fer un repàs per la seva trajectòria com a jurista, Giménez-Salinas ha carregat contra l’actual sistema de justícia penal, al que ha titllat d’obsolet i antiquat. “Sempre es parla del ius puniendi, el dret a castigar. I la meva pregunta és: on és el dret a perdonar? I a ser perdonat?”, ha exposat la nova Síndica. “Cal una justícia restaurativa”, ha afegit.
En el mateix sentit, ha carregat contra la figura de la presó: “Vista des del segle XXI, sembla un reducte del passat”. La que va ser rectora de la Universitat Ramon Llull encara ha anat més enllà i ha dit que vol que la seva tasca com a síndica aposti pels tractaments penitenciaris en llibertat, pels centres de dia i pel control telemàtic del condemnat.
“Aquesta justícia restaurativa fa 30 anys que s’aplica en la justícia juvenil. Per què no la podem aplicar de manera definitiva a tot el sistema penal?”, s’ha preguntat Giménez-Salinas.
Giménez-Salinas també ha abordat la qüestió de la infància i ha afirmat que el sistema de protecció infantil i juvenil de Catalunya “necessita una profunda revisió” i ha apuntat que “protegir al nen no pot ser mai tancar-lo o aïllar-lo”.
Que tothom entengui les notificacions de l’administració
Giménez-Salinas també s’ha referit als drets dels migrants i ha precisat que cal reformular aquesta qüestió perquè els nouvinguts a Catalunya es puguin integrar totalment al teixit social com ho van fer els migrants dels anys 70 i 80.
Sobre el paper de les institucions en la vida social, ha dit que sovint ha vist a l’administració una forma de treballar massa masculina i que li agradaria que aquesta fos “més amable i integradora”.
Lligat a aquesta qüestió, s’ha proposat lluitar per canviar el llenguatge que l’administració fa servir amb el ciutadà. “No pot ser que t’arribi una notificació a casa i hagis de consultar amb un advocat perquè no saps què vol dir”, ha comentat Giménez-Salinas. “Hem de canviar el llenguatge jurídic per un llenguatge proper i entenedor”, ha completat.
La nova Síndica ha conclòs el seu discurs amb una cita d’un poema de Joana Respall –”parla ben clar, que el mot és teu”- i amb una altra de l’escriptora Concepción Arenal: “Obriu les escoles i es buidaran les presons”. Després del discurs de Giménez-Salinas, la presidenta del Parlament ha pres la paraula i ha celebrat que la jurista hagi acceptat “aquest repte tan noble”. Borràs ha fet un repàs històric a la figura del Síndic de Greuges i ha lloat la seva persistència en el temps.
“Jo t’encoratjo en la protecció i defensa de la veritat sempre. Especialment per damunt de les injustícies”, li ha dit Borràs a Giménez-Salinas. La presidenta del Parlament ha tancat les seves paraules amb una cita d”Èdip, rei’, que també ha dirigit a la nova síndica: “Ser útil pel que es té i es pot és la més bella tasca d’un mortal”.
