Josep Miquel Arenas, conegut per Valtònyc, ha parlat de les injúries a la corona, de la supervivència del català i de la lluita col·lectiva, entre altres temes, amb Anna Gabriel, que l’ha entrevistat al número 0 de la Tanyada (el rellançament de la revista nascuda el 1996).
Pel que fa a l’ús de la llengua en les seves cançons, ha explicat que “abans feia un 50% castellà i un 50% català”, però que ara només vol cantar en català: “M’he adonat que si el neerlandès ha sobreviscut a Bèlgica davant el francès, és per la seva caparrudesa a l’hora de reivindicar i utilitzar la seva llengua”. Així doncs, argumenta que poder parlar en neerlandès a l’hospital, la policia o als jutjats “no és una qüestió de sort, és qüestió de què aquesta gent té clar que
una llengua mor si no es parla”.
Preguntat per si se sent un represaliat polític, ha contestat que sí i que el seu cas és clarament una “persecució política”, ja que en el judici “ser comunista i rapejar en català era un agreujant, dit per l’acusació personal i la fiscalia”. També ha criticat amb contundència el paper de Podemos com “a cama esquerra del règim” per proposar l’indult a Pablo Hasél amb objectiu d'”apagar els carrers quan estaven cremant com mai” i “protegir la imatge del regne”.
Finalment, el mallorquí conclou que “les solucions individuals no solucionen problemes col·lectius, com el que té Espanya amb la llibertat d’expressió, sent el país amb més artistes condemnats a presó de tot el món”.
