A mesura que Manuel Valls guanya projecció mediàtica més detalls va regalant sobre el seu tarannà polític, tant és així que en un moment de l’entrevista d’El Matí de Catalunya Ràdio ha etzibat que “aquí si no ets independentista ets ‘fatxa'”. Preguntat per la relació que té amb l’expresident de Societat Civil Catalana, que va plegar pels escàndols vinculats amb la seva figura quan es va saber que promocionava propaganda feixista a la xarxa, Valls ha defensat a ultrança una figura que, per a ell, no forma part de l’extremadreta: “Sempre he sigut l’enemic del populisme, de l’extrema dreta i l’extrema esquerra”.
El futur candidat, que celebra marcar empremta, “jo no deixo indiferent, el pitjor d’un polític és no tenir enemics… Si vaig deixar tirada la gent del Partit Socialista Francès? Això ho han de dir els ciutadans de Barcelona”, ha matisat el seu fracàs en la política francesa justificant que les primàries dels socialistes per a concórrer a la presidència del país varen estar “mal organitzades per castigar l’esquerra”.
“C’s, un partit progressista”
Potser Manuel Valls fa anys que segueix la política catalana i espanyola, però el desconeixement sobre el partit amb el qual es presentarà per tenir els privilegis de la campanya electoral municipal és elevat. El francès assegura que la força d’Albert Rivera és de centredreta i centreesquerra” que, en qüestions com l’avortament i el matrimoni homosexual és “progressista”. Una declaració que xoca frontalment amb el fet que el partit considera que l’avortament no és un dret i que parlar de matrimoni homosexual és “crear tensions innecessàries i evitables”.
Reivindicar el maragallisme per governar amb el PSC
Tot i la força amb la qual s’ha presentat Valls, el futur candidat de C’s és conscient que caldrà arribar a acords per així governar la capital de Catalunya. Valls s’ha presentat com un defensor del maragallisme per una Barcelona amb un catalanisme “moderat, que pensi en una ciutat global”. En aquest sentit, resumeix la batalla electoral en tres blocs: “Colau, independentisme o jo. Voler una Barcelona com una gran ciutat espanyola, europea amb la seva història ben catalana o un altre camí”.
