Ahir, dissabte, l‘exprimer ministre francès i candidat a l’alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, es va comprometre a obrir una oficina d’atenció a la comunitat gitana al barri de la Verneda i la Pau. Aquest fet, xoca, amb la seva fama racista contra els roms. Per això s’ha afanyat a negar que durant la seva etapa al govern de França s’expulsessin gitanos “pel seu origen” i ha assegurat que els casos que hi va haver van ser de gent hi vivia en situació irregular o il·legal. “Jo puc mirar tothom als ulls i sempre he lluitat contra el populisme, el supremacisme i el racisme contra el poble gitano”, ha dit.
Valls ha anat més enllà i ha rebutjat que se li atribueixi l’expulsió de milers de gitanos de França durant la seva etapa com a ministre d’Interior i ha explicat que les deportacions es van aplicar a persones que no tenien permís per ser al país. A més, ha recordat que molts d’aquests migrants vivien en “situacions intolerables de salubritat” i barraquisme, i que “van morir nens als camps del voltant de París”.
Ha afegit que si efectivament les expulsions haguessin estat motivades per l’origen de cada persona “sí que seria racisme”. També s’ha referit a com s’ha intentat acabar amb el barraquisme des del consistori barceloní i ha destacat que “no s’ha tractat la senyora Colau de ser racista o supremacista”. “S’ha de ser coherent”, ha reclamat.
El candidat de Barcelona pel Canvi-Cs ha atribuït a “mentides i coses que circulen per la xarxa” que se’l vinculi a l’expulsió de gitanos i ha esgrimit que els textos del president de la Generalitat, Quim Torra, i de l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert “sí que són supremacisme i racisme”. Valls ha aprofitat per destacar que duu al programa la creació d’una oficina d’atenció a la comunitat gitana per resoldre els seus problemes específics i garantir que la seva cultura “estigui plenament integrada”.
Això entra en contradicció amb les paraules que recollia El País el 2013: “Els gitanos tenen la tendència de tornar a Bulgària o Romania”. Així com que l’única solució a la qüestió dels gitanos implicava desmantellar els campaments que tenien i expulsar-los de l’hexàgon. Segons Valls, els models de vida dels campaments de gitanos i dels francesos “(eren) són extremadament diferents”. Per això es congratulava d’haver reduit la delinqüència en expulsar a 5.000 gitanos des de 2012.
Per últim també va afirmar que “a França els gitanos no tenen voluntat d’integrar-se”. A més d’arribar a declarar, tal com recollia El Mundo, el mateix 2013 que l’entrada a l’espai Schengen de Bulgària o Romania s’havia d’aplaçar ja que eren països “que no estaven preparats”, alhora que definia la lliure ciurculació com una idea aplicable a facilitar els viatges dels homes de negocis. Ja que en definitiva, segons l’exministre entre els gitanos “hi abunda la indigència“.
Després de les declaracions de Valls, la ministra ecologista d’Habitatge, va acusar a Valls de trencar el pacte republicà en estigamtizar un col·lectiu minoritari en concret. De la mateixa manera que la Comissió Europea va criticar a Valls per no aplicar el “Pla Estratègic per la Integració dels Gitanos” i expulsar-los directament del país, al·legant que eren estrangers. Amnistia Inernacional va denunciar l’expulsió de 10.000 gitanos la primera meitat del 2013.
El 2010, l’ONU ja havia denunciat el tracte a donat per la República francesa a la minoria gitana del país gal. Actualment es calcula que a França hi viuen entre 20.000 i 400.000. Tot i que l’assocació Regards augmentà la xifra fins a 1.300.000. En total, es calcularia que
