El Tribunal de Comptes (TdC) ha celebrat el judici comptable contra els expresidents de la Generalitat, Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers i altres ex-alts càrrecs del Govern del 2012 al 2017 per les despeses de l’1-O i del Diplocat. Tot i que les defenses havien demanat suspendre el procediment amb motiu de la llei d’amnistia, la consellera d’enjudiciament Elena Hernáez considera que el procediment no es pot suspendre perquè encara no està vigent.
Una de les testimonis ha estat la interventora de l’Estat durant el 155 María Luisa Lamela, qui ha admès que no tenien “capacitat” per controlar tots els pagaments de la Generalitat el 2017 encara que el Ministeri d’Hisenda deia el contrari.
Lamela, interventora general de l’Estat i germana de Carmen Lamela —magistrada de l’Audiència Nacional que va enviar a presó preventiva alguns dels processats per l’1-O— ha respost a Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, que ella no parla de feina amb la seva germana i no tenia accés a la causa judicial contra els independentistes.
També ha explicat que el Ministeri d’Hisenda, dirigit per Cristóbal Montoro, va decretar el juliol del 2017 que tots els pagaments de la Generalitat a proveïdors havien de ser autoritzats per l’Estat. Tanmateix, Lamela ha assegurat que la ingent quantitat de documentació que la Generalitat enviava a la Intervenció General de l’Estat sobrepassava la seva “capacitat” de gestió i que es refiava dels documents certificats prèviament per la Intervenció de la Generalitat.
Lamela ha explicat que ni ella ni la Intervenció General de l’Estat “controlaven” les despeses de la Generalitat, sinó que simplement ho supervisaven com podien i autoritzaven els pagaments i els feien a compte dels diners que l’Estat hauria d’haver transferit a la Generalitat. Van fer uns pagaments per valor de 700 milions d’euros, ha dit, però ha negat que veiés mai cap factura signada per Puigdemont.
El segon testimoni de les defenses ha estat Antoni Millet, membre del comitè directiu del Diplocat del 2003 al 2019, qui ha explicat que al llarg dels seus 16 anys al càrrec no va rebre mai cap requeriment per justificar despeses per part de l’Estat ni tampoc indicacions expresses del Govern de la Generalitat. Sobre les despeses per encarregar informes a universitats o convidar professors i diputats estrangers, ha dit que era relativament habitual. També ha justificat que es pagués la indemnització a dos treballadors de l’oficina del Diplocat a Lleida quan aquesta va tancar.
Per últim, ha declarat Alfons González Bondia, professor de dret internacional a la URV que va rebre dos encàrrecs per fer informes. Segons ell, els dos informes no estaven connectats, tot i que la fiscalia creu que es van dividir en dues parts per poder-los adjudicar a dit sense concurs públic.
Com afectarà la llei d’amnistia?
Si, com està previst, s’acaba aprovant la llei d’amnistia és probable que el gruix dels acusats es puguin beneficiar d’aquesta mesura. El text que s’ha registrat al Congrés dels Diputats deixa clar que quedaran amnistiades totes les causes relacionades amb la consulta del 9N i amb el referèndum de l’1-O i hi inclou les causes de responsabilitat comptable. Així doncs, segurament la causa quedi arxivada abans que hi hagi sentència ferma.
